El desconeixement profund de la realitat catalana

Això que ara s’ha donat a dir «l’oficialitat» de l’estat que inclou, a més del govern del Partit Popular, l’amplíssim col·lectiu d’alts funcionaris i dirigents d’institucions estatals, no donen signes de tenir ni idea del que és i que passa a Catalunya en aquesta segona dècada del segle XXI. Tot l’«aparell» de l’estat madrileny en general té poc coneixement i escassa estima per l’Espanya perifèrica més enllà que la seva gent serveixin de mà d’obra, les seves empreses de recursos econòmics en forma d’impostos i els seus territoris de zones d’oci per anar de fira a la primavera, de platja a l’estiu, de caça a la tardor i a esquiar a l’hivern. Són els caps de negociat dels diferents organismes ministerials, la gent del Tribunal de comptes, els milers d’enginyers del ministeri de Foment sense altre treball que dibuixar estructures radials, membres de les cúpules del poder judicial, de la inspecció d’Hisenda, de l’Advocacia de l’estat, de la Direcció de Ports de l’estat a 400 km de la mar, de ministeris sense competències com el de Cultura o el de Sanitat, els Consejos General del Notariado, el dels registradors de la propietat, de RENFE, d’AENA, del cos d’Interventors, els militarots, els comandaments de la Guàrdia civil i els policies que, com només caminen per les clavegueres, no saben el que passa pel carrer de sobre.

Tots els que es reuneixen en conclave bisetmanal amb les gents dels diners a la llotja del Bernabéu: el centre del poder. Tots hereus de l’Espanya negra que juntament amb la jerarquia de l’Església catòlica va destruir la República, estintolada durant la dictadura franquista i que resisteix el pas de la història, atrinxerada en una Constitució pactada amb els militars i que manté una monarquia borbònica de dubtosa moralitat i sense ni tan sols legitimitat dinàstica. Doncs no, no s’assabenten perquè quan vénen a Catalunya es queden a la Barcelona de «Upper Diagonal», es veuen amb empresaris de l’Opus i amb quatre «botiflers» que els oculten que el PP és una organització residual que només posseeix una alcaldia de 453 veïns, dels 948 municipis que hi ha a Catalunya.

Des d’aquí convidem a tots que es passegin qualsevol tarda per Vic, per Manresa, per Berga, per Valls, per Puigcerdà, per Amposta, per Solsona, per Calafell, per Terrassa, per Reus, per Tremp, per Mollerussa, per Mataró, per Vilafranca del Penedès, per Olot o per Figueres i, si els hi sobra temps, per Lleida, Girona o Tarragona ... i que parlin amb la gent. Que entrin en una papereria a comprar un boli o a una pastisseria i demanin una pasta local i preguntin: «Com anem?».

Per poc que es fixin, veuran que una gran part de la gent fa temps que han desconnectat amb l’estat. En aquestes poblacions ja no hi ha Guàrdia civil, els enviaments es fan per empreses de missatgeria perquè Correus no funciona i l’euro és una moneda multinacional –encara que alguns es recorden que la pesseta era una moneda catalana, diminutiu del pes o de peça de vuit, «piecita»– i no hi ha altres símbols de l’estat en l’entorn. Les guarnicions militars de la Divisió de Muntanya desplegades per combatre els «maquis» van desaparèixer en els anys 80. Al rei només el veuen algunes senyores a la perruqueria a l’Hola! i les infantes semblen un símbol de consentides. Les indústries ja fa un quinquenni que estan obrint mercats a l’estranger, de manera que el 68% de la producció està ja destinat a l’exportació. Els immigrants aprenen català (menys els sud-americans) i se senten integrats en la seva majoria.

Cal apropar-se als centres cívics, «casals d’avis» o a les instal·lacions esportives. O a la Rambla la diada de Sant Jordi i comprovar que cada any s’editen 9.000 nous títols en català que, evidentment, algú compra. Igual així ho entenen. Però no els hi queden més que 90 dies, estiu pel mig.