El nou Joan XXIII: una gran oportunitat

Totes les qüestions que afecten la salut són de gran importància per la seva repercussió immediata en la vida dels malalts i en el seu entorn. Hem viscut uns anys de retallades i alguns casos de mala gestió i presumpta corrupció que han posat en dubte un sistema que fa una dècada no es qüestionava.

Tarragona no s’ha escapat d’aquesta sensació de desengany, expressada a través de les queixes del personal sanitari i de les persones afectades, respecte a l’allargament de les llistes d’espera i a la mancança d’inversions. A aquests problemes se li uneix un “no model” sanitari, en el qual als darrers anys s’havia confós la participació de proveïdors concertats amb un lideratge difús –per dir-ho d’una manera suau- per part dels gestors públics. El deteriorament de l’Hospital Universitari Joan XXIII ha sigut l’element més clar d’aquesta pèrdua de qualitat, que fins i tot planejava com una amenaça per la continuïtat de la preponderància sanitària de la nostra ciutat en el conjunt del Camp de Tarragona.

L’orientació dels actuals responsables del Departament de Salut ha canviat sensiblement, escometent el repte d’organitzar el sistema sanitari al Camp de Tarragona amb les premisses, entre d’altres, de millorar l’atenció als malalts, ampliar la cartera de serveis, millorar l’atenció bàsica i fer-ho tot amb criteris d’eficiència i d’eficàcia.

Encara no coneixem el detall de pla de salut del Camp de Tarragona, però des de la nostra ciutat s’ha expressat reiteradament que sense una condició prèvia inajornable: la construcció d’un nou hospital, no era assumible cap plantejament coordinat. No es tracta de cap posicionament tancat. El Joan XXIII està funcionalment obsolet, estructuralment envellit i en aquestes condicions no pot aportar el nivell de qualitat necessari al conglomerat sanitari. A més, l’estat de l’hospital projectava una situació de davallada del pes de Tarragona en el conjunt de la regió sanitària. Potser per algú no és el més important, però pel futur de la ciutat no és poca cosa.

Amb bon criteri, al nostre entendre i de la major part del cos facultatiu de l’Hospital Joan XXIII, el nou hospital es construirà com un edifici contigu a l’actual centre. És la manera més fàcil de coordinar les tasques sanitàries amb la menor repercussió pels malalts; és la fórmula més econòmica, ja que s’usarà sòl de titularitat pública i és la manera més ràpida de fer-ho. Es desestimen per tant els plantejaments previstos pel POUM de fer un nou hospital a una de les macro zones de Llevant de futura expansió. Només pel temps que es tardarien a completar els planejaments urbanístics derivats, si mai s’arriben a fer, Tarragona pagaria un cost d’oportunitat inassumible.

El nou Joan XXIII es construirà en tres fases, la primera de les quals costarà 48,5 milions. Estem davant d’una inversió pública transcendent per Tarragona que tindrà conseqüències en la millora de l’atenció a les persones i en el paper de la nostra ciutat en l’àmbit sanitari de la regió. És important que tots entenguem l’oportunitat que representa.