Responsabilitats territorials

El 26 de desembre de 2006 es va inaugurar l’estació del Camp de Tarragona, amb funcionalitat parcial, i no va ser fins al 20 de febrer de 2008 que va resultar completament operativa amb la finalització de la línia de ferrocarril d’alta velocitat de la Frontera Francesa a Madrid per Barcelona i Saragossa.

El territori es va trobar amb una infraestructura de gran rellevància pel Camp de Tarragona, però tinc la sensació que no es va ser prou conscient de les responsabilitats territorials que aquest fet va significar i em refereixo als deures territorials que calia abordar en el transcurs de la seva gestació. L’Estat va fer la seva feina sense entrar ara, perquè seria inútil i una pèrdua de temps, en l’encert o no de la seva ubicació que per altra banda ja ha estat suficientment debatut.

El projecte del Ministeri de Foment tenia un abast limitat a la xarxa ferroviària i les estacions, però la resta de conseqüències que la seva implantació comportava eren i són de competència del Territori i quan dic territori vull dir Generalitat, Diputació, Consells Comarcals i Ajuntaments i en definitiva el Camp de Tarragona en el seu conjunt. Encara ara, passat deu anys de la implantació de la infraestructura, hi ha mancances territorials evidents en la xarxa viària de connexió, en la mobilitat del transport públic urbà i interurbà, en l’aparcament a preu assequible de l’estació i amb la regulació del taxi. Fa poc temps que ha estat finalitzada la primera fase de l’A-27 que connecta el Port de Tarragona i la ciutat de Tarragona amb Valls i a curt termini serà una realitat el túnel del Coll de Lilla i la connexió amb Montblanc i l’AP-2 fins Lleida, amb totes les implicacions de mobilitat comercial i turístiques que aquesta infraestructura significa pel nostre territori, per l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Hi ha notícies que en la segona meitat de l’any 2018 serà operatiu el corredor del Mediterrani amb ample ibèric, ample internacional o amb tercer fil, però d’una manera o altra serà operatiu i, per tant, tindrà una gran repercussió en el territori pel que fa a les connexions ferroviàries de gran recorregut, regionals i rodalia. És possible que a curt termini sigui operatiu el tercer fil, que entenem provisional, però que no resolt definitivament el pas de les mercaderies i més concretament les mercaderies perilloses per la ciutat de Tarragona i els municipis costaners fins a Sant Vicens.

Hi ha evidencies que l’aeroport de Reus i el de Girona seran les pistes complementàries i alternatives a l’aeroport de Barcelona amb tot el que això significa per l’accessibilitat aèria de les comarques costaneres de Catalunya. Ja és una realitat la implantació de Ferrari Land i a curt termini pot ser-ho el Centre Recreatiu i Turístic, realitat que no té una repercussió únicament en els municipis de Salou, Vila-seca i el Consorci, sinó que implica una repercussió, encara no prou avaluada, en l’àmbit Central del Camp de Tarragona. També és una realitat l’arribada de creuers i la concreció de línies estables, que implica una aportació molt significativa en el turisme del Camp de Tarragona.

A més a més, hi ha la previsió certa de la continuació de la A-7 des de la Móra fins a Torredembarra i la finalització de la concessió estatal de l’AP-7 a l’any 2019 i la possible gratuïtat d’aquesta. Per altra banda, cal fer esment a l’evident repercussió territorial que tindrà l’«Anella Mediterràni» situada a ponent de la ciutat de Tarragona, que sens dubte esdevindrà una «ciutat esportiva» d’abast municipal i àdhuc supramunicipal. Com veiem hi ha una gran quantitat d’iniciatives certes, que tindran una gran repercussió en el nostre territori i que impliquen una gran responsabilitat dels ciutadans i de les nostres institucions.

El seguit de transformacions que hem enumerat tindran sens dubte unes rellevants conseqüències en la concreció de la realitat metropolitana o regional de casa nostra. No pot ser que no fem el que calgui en l’àmbit de Generalitat, Diputació, Consells Comarcals i Ajuntaments per avaluar i actuar en conjunt, per a donar resposta de consens als reptes que aquestes transformacions signifiquen. No farem res coherent i rellevant si no tenim una veu territorial de conjunt per donar resposta als reptes que se’ns plantegen en un futur immediat. Cal posar tots els mitjans complementaris que donin coherència territorial i aprofitin al màxim –per al conjunt de la ciutadania– les bondats de la millora de les infraestructures. El nostre territori té una gran quantitat d’infraestructures de tot tipus, però hi ha el convenciment que són de pas i no tenen la suficient implicació i connexió eficient amb les infraestructures locals. És per això, que hem de fer els deures en conjunt, amb consens i eficàcia per aprofitar al màxim els nous reptes que seran una realitat a curt termini.

Deures que s’han de fer abans que siguin realitat les iniciatives relacionades i no esperar actuar un cop ja estiguin acabades i operatives. Cal fer esment que hi ha molts indicis positius en el territori que fan pensar amb optimisme que serem capaços de resoldre amb eficàcia els reptes plantejats.