Els quatre valors

En una plaça d’Atenes es trobava un dia un home que vivia de l’endevinació. Un altre se li va acostar, pretenent burlar-se’n mitjançant una astúcia. Portava un ocellet a la mà tancada i el va posar a prova: «Porto un ocell a la mà. Si vostè en sap tant, digui si està viu o mort.» Si hagués dit «viu», hauria premut més la mà i l’ocell apareixeria mort, i a l’inrevés, si la resposta hagués estat «mort», obriria la mà i sortiria volant. L’endeví va contestar: «L’ocell està com tu vulguis, viu o mort.»

Com l’ocell d’aquell home, el nostre destí és a les nostres mans. Hi ha molts factors que determinen la nostra vida, però els que pesen més són les nostres decisions pròpies, i això és així perquè les persones posseïm alguna cosa intangible molt important: la llibertat. Sí, tenim el futur a les nostres mans. En contra del determinisme, l’Església sempre ha considerat que gaudim d’un do, un valor que és la llibertat, «un signe eminent de la nostra imatge divina», com diu el Concili Vaticà II.

Al costat de la llibertat, la doctrina social de l’Església destaca tres valors més: la veritat, la justícia i la caritat.

La veritat és el fonament no sols de tot coneixement sinó també de les relacions interpersonals i socials. El dimoni té per sobrenom «pare de la mentida», i és que no hi ha res que ens allunyi més de Déu i dels altres com mentir, actitud que no perd actualitat a jutjar per la creació del terme postveritat amb què es designa l’alteració de la veritat amb la finalitat de tergiversar l’opinió pública sobre un fet.

La justícia es basa en la dignitat i el dret de les persones, que són anteriors a qualsevol altra consideració. Per exemple, en les relacions laborals, rebre el salari just no pot dependre de la llei de l’oferta i la demanda, o de la voluntat d’enriquiment de l’empresari. És un altre pilar de la civilització. Si els grecs van ensenyar a buscar la veritat, els romans ens van llegar la justícia.

I al costat d’aquests valors, en ser cristianitzats, hi ha l’amor, la caritat que els complementa i supera tots. Sense amor als altres, la temptació seria imposar la veritat en comptes de proposar-la, la llibertat podria convertir-se en llibertinatge egoista i la justícia en una aplicació freda de les lleis sense tenir en compte el valor superior de cada persona. Són valors humans i per això valors cristians.