Tarragona: espai per l'esperança

Després del ple del passat dia 21, en el que el grup socialista va presentar una moció posicionant-se contra el calendari del referèndum i a favor del seu model de reforma constitucional, crec que és interessant fer algunes reflexions. Sobretot a futur.

En primer lloc, valorar molt positivament l’afluència de ciutadans al ple i el seu comportament. Algun xiuxiueig i alguna expressió de disconformitat van ser manifestades sempre amb contenció, sense que entorpissin el desenvolupament correcte de l’acte, per més que algun conseller de l’òrbita del govern tingués ganes de sobredimensionar aquests fets. Correcció absoluta entre els defensors del referèndum, absolutament majoritaris, i els de la unitat d’Espanya. És evident que els que volem que els catalans decidim el nostre futur votant ens mobilitzem amb molta més facilitat, però som molt conscients que, entre la gent que vota, hi ha una escala molt àmplia de grisos que hem de tenir en consideració.

El resultat de la votació era l’esperable, donada la composició del consistori tarragoní. El gir a la dreta de l’alcalde Ballesteros, amb un pacte amb el PP que repugna a molts militants i votants socialistes, i la inestimable col·laboració de C’s, sempre disposats a no despenjar-se gaire de l’equip de govern, feien presagiar el resultat. El numeret de la portaveu socialista de retirar el preàmbul de la moció, que incloïa el terme estat plurinacional, va bastar per assegurar el suport dels partits marcadament espanyolistes –i de la foragitada exconsellera de C’s, Beatriz Pérez– a una moció que, en altres ajuntaments, no havien aprovat.

La composició de l’Ajuntament és el resultat de les votacions en un moment concret, maig del 2015. Una foto fixa, sotmesa a moltes forces canviants que, sens dubte, no serà igual d’aquí a dos anys. Com no seria igual si es fessin eleccions ara.

Hem de donar valor a què a més dels grups independentistes –ERC-MES-MDC, PDCat i CUP- va votar contra la moció antireferèndum IC-EUiA i Unió. No és poca matèria primera per bastir un nou cistell. Tampoc perdem de vista els canvis que es poden produir al PSC: militants i personalitats tarragonines del partit no estan gens d’acord amb el rumb del grup municipal. Encara veurem moltes coses.

La tendència electoral arreu del país fa preveure un nou consistori força fracturat, potser no tant com ara. En les eleccions municipals, possiblement més que en qualsevol altra contesa, hi ha dos comportaments molt definits: el vot ideològic i el vot pràctic. No es pot fer bona política sense ideologia, calen principis si no vols acabar en mans dels poders a l’ombra que tard o aviat et trobaràs. Però tampoc n’hi ha prou amb un posicionament teòric; és imprescindible l’acció orientada a resoldre els problemes quotidians i a actuar amb sentit estratègic. Guanyar passa per tenir un projecte ambiciós, transformador i creïble per a Tarragona.

La gran lliçó del passat ple és que els temps estan canviant i hi ha molt d’espai per l’esperança.