La pèrdua de drets socials

La crisi financera i econòmica en la qual ens veiem immersos té com a objectiu el desmantellament de l’estat social en el qual hem viscut i amb això la destrucció dels drets i llibertats conquistats al llarg de dècades. Els nostres governants han usurpat la sobirania del poble i s’afanyen amb rapidesa a desmuntar els pilars fonamentals de la democràcia: la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat, estant al servei del poder financer, econòmic i de les grans corporacions per portar-nos a una societat de rics i pobres, s’està privatitzant els serveis públics socials bàsics com són: la sanitat i l’educació per convertir-los en lucratius negocis. Són aquests mateixos governants i polítics els que diuen i repeteixen ser els nostres representants, els representants del poble i els defensors i garants dels nostres drets. Després d’aquests anys de crisis molts ciutadans ens estem adonant que els nostres governants i legisladors no defensen ni garanteixen els nostres drets, molt al contrari, comprovem dia rere dia que: el treball es precaritza, que els joves no poden organitzar la seva vida, que la gent sense treball es desallotjada de les seves cases, que els serveis de salut es deterioren, que les aules de les escoles públiques se saturen d’alumnes, que les petites empreses i negocis familiars fan fallida, que els científics i els joves qualificats han d’emigrar, que sortir al carrer a protestar per aquestes situacions injustes és cada dia més arriscat per la brutalitat i precipitat decret de lleis repressores. Ens adonem que aquest sistema polític buida de contingut els escassos avanços socials de la Constitució del 78 i no és capaç de protegir-nos dels abusos de poder i permet prendre decisions injustes sobre les nostres vides, per tant, no podem ni hem d’acceptar-ho en silenci. Molts ciutadans ens preguntem si és possible fer alguna cosa per reaccionar davant aquesta situació. Clarament la solució està a les nostres mans, som la majoria, el poder econòmic i polític depenen del nostre treball, de la nostra acceptació o rebuig davant els seus abusos i mentides, davant la seva decisió que siguem nosaltres els qui paguem la seva corrupció i la seva pèssima gestió dels nostres recursos. Per sortir d’aquesta situació injusta hem de ser valents i recuperar el pluralisme polític, recuperar la sobirania del poble, aquesta que reconeix l’article 1.2 de la Constitució: «La soberania reside en el pueblo», del que emanen els poders de l’Estat, hem de fer realitat aquest article i exercir-ho. El camí per això és la redacció d’una nova Constitució que garanteixi la nostra vida amb una democràcia participativa en un veritable Estat democràtic pel bé comú, en el qual tots els ciutadans visquem en condicions de llibertat, justícia i solidaritat, amb completa garantia de dret i igualtat d’oportunitats.