El referèndum és legal

L’Estatut d’Autonomia avui en vigor a Catalunya, no va ser votat pels catalans i les catalanes.

Mitjançant la utilització del poder judicial com a tribunal polític de part, avui som protagonistes, altra vegada, de la vulneració dels nostres drets com a catalans. I en aquesta tasca s’hi sumen amb entusiasme, tots aquells que amb l’excusa del compliment de la Llei, anteposen els seus interessos a la resolució democràtica dels conflictes.

Aquest és el sentit de la moció del Grup Socialista a l’Ajuntament de Tarragona aprovada el 21 de juliol del 2017 contra el referèndum de l’1 d’octubre. La moció va ser aprovada sense la vergonyant exposició de motius que la justificava, el que posa de manifest el tarannà d’aquest grup polític que governa la nostra ciutat. Només hi mancava la seva adhesió acrítica i entusiasta amb el seu argumentari d’amenaces a funcionaris i a la població en general, «si incomplien la llei».

Va ser entendridor veure la Sra. Floria apel·lant a l’internacionalisme de la seva opció política per justificar el seu vot. Per posar-se «estupendus», devia ser la seva solidaritat internacionalista amb Carlos Andrés Pérez, els dictadors de Tunísia o Egipte, o amb el Craxi de Tangentòpoli, per citar només alguns dels seus antics compañeros. Potser el seu internacionalisme no va tan lluny i es queda només, a 547,3 Km. de Tarragona, lloc on tots sabem, defensen amb ungles i dents els drets de la població catalana. Quina poca vergonya anomenar-se a si mateixos «catalanistes», com va dir la Sra. Floria.

Negar el dret d’autodeterminació als catalans no és com diuen ells una qüestió de «legalitat», sinó d’una «legalitat de part». Com no entendre-ho així quan, per exemple, en altres Estatuts d’Autonomia hi ha articles «copiats» de l’Estatut català que no han estat anul·lats, recorreguts o qüestionats per cap llei, Tribunal, Fiscal ni grup polític com ara els que sí que han aprovat la moció a Tarragona?

El problema és estrictament polític i es fonamenta, altra vegada, en la negació de drets a la ciutadania catalana en la prohibició del seu exercici. És, en definitiva, la negació de la condició nacional dels catalans, reduint-la a una simple expressió nominal de caràcter folklòric i de limitació de drets polítics.

La negació a l’autodeterminació dels catalans, dret legal reconegut internacionalment, no és res més que la negació del dret que puguem decidir el nostre futur polític en llibertat.

Els polítics i els Tribunals espanyols van retallar el que els catalans havien votat. Ara toca als catalans decidir, però ens ho volen impedir dient-nos el que és i no és «legal», utilitzant arguments de poder per determinar qui és el subjecte del dret «a decidir pels catalans».

El dret a l’autodeterminació és legal, i no està reservat únicament per a determinades situacions perquè això vulneraria el principi d’universalitat i igualtat entre els pobles del món. En cap lloc de la Carta de les Nacions Unides, ni en cap article dels Pactes Internacionals sobre drets civils, polítics, econòmics, socials o culturals, se segreguen els pobles del món, entre els que hi tenen dret i els que no. És un dret que es pot exercir o no, però que mai es pot negar. Per això volen evitar que s’exerceixi mitjançant el referèndum.

Cridem als ciutadans de Tarragona que mostrin el seu rebuig al negacionisme i prohibicionisme, bo i donant suport, amb ordre i tranquil·litat, al referèndum d’autodeterminació del dia 1 d’Octubre del 2017. Perquè hi tenim dret!