Un sol taxi al Camp de Tarragona

No avançar cap a la unificació del servei de taxi dins del Camp de Tarragona implica no reconèixer la realitat metropolitana on vivim.

Avui el servei del taxi al Camp de Tarragona es presta en l’àmbit municipal, sent un anacronisme en termes de mobilitat. Les inèrcies institucionals, sumades a una certa mandra a l’hora de crear l’àrea metropolitana del Camp, fan que es perpetuïn dèficits estructurals incompatibles amb la competitivitat al nostre territori.

Al Camp de Tarragona tenim més de 12 sistemes de taxis diferents, on cadascun sols pot recollir passatgers al municipi al qual pertany, sense l’opció a recollir fora dels límits municipals d’on es té la llicència.

Al Camp de Tarragona hi ha de l’ordre de 250 llicències de taxi en total. Una flota que podria treballar coordinada per donar servei a 400 mil persones a l’hivern i més del doble a l’estiu. Si un taxista de Tarragona et porta a l’aeroport de Reus, acaba cobrant-te el viatge d’anada i de tornada perquè ell no pot recollir a l’aeroport. Si un taxi de Salou porta turistes a Tarragona, no en pot portar després d’altres des de Tarragona a l’hotel de Salou o PortAventura.

L’àrea metropolitana és la resposta jurídica, que amb la força de llei i no per la simple voluntat d’associació dels municipis, donaria solució a moltes qüestions que ens afecten a tots. Però mentre i tant no es creï l’entitat Metropolitana del Camp de Tarragona, sí que podem crear l’Àrea de Prestació Conjunta o Àrea Territorial de Coordinació Intermunicipal del taxi del Camp. Aquesta figura legal ha de ser impulsada per l’entesa entre els municipis i coordinada pel Departament de Territori.

Els avantatges són incontestables des del punt de vista de la productivitat, de l’abaratiment de tarifes, de donar solució a la falta de taxis quan hi ha fortes demandes en moments puntuals, la reducció del quilometratge del taxi buit amb la consegüent reducció d’emissions contaminants o la rendibilitat de les llicències del taxi, perquè la creació de noves llicències en determinats municipis per cobrir les noves infraestructures generadores de mobilitat puntual no assegura que aquestes fossin rendibles.

Al Camp de Tarragona tenim precedents d’entesa entre municipis que ha regit, com són la Mancomunitat Intermunicipal d’Incineració dels Residus Urbans, Consorci del Transport Públic o Consorci d’Aigües de Tarragona, per què no podem fer el mateix amb el taxi? És cert que hi hagut intents que no han regit a causa d’interessos particulars de cada municipi que ho han impedit. Ara bé, no per això hem de desistir en trobar la millor formula per fer un sol taxi al Camp de Tarragona.