Salut, somriures i república

Un any més ens hem mobilitzat massivament per celebrar l’onze de setembre. Com cada any ha estat una manifestació multitudinària, festiva, neta i pacífica. Una onada verda que ha anat apareixent progressivament pel cor de Barcelona, un verd esperança que vol recordar al món que estem aquí i que estem esperançats pel futur que se’ns apropa.

Cal reconèixer que com a poble som fantàstics. Sortim al carrer a defensar els nostres drets de manera festiva i organitzada. Només cal veure la concentració de la setmana passada davant del diari el Vallenc. Allà els vallencs, amb el màxim sentit de l’humor, cantaven el Passi-ho bé de la Trinca quan la Guàrdia Civil marxava. Justament aquest bon humor fa que el contrast sigui encara més evident amb les estratègies i amb el filibusterisme que alguns utilitzen per aturar-nos.

Aquesta és la gran diferència: nosaltres som optimistes, tenim il·lusió, defensem el nostre objectiu amb alegria i no estem enquistats en el ressentiment que emeten els que no pensen com nosaltres. No utilitzem argúcies per aconseguir allò que volem, al contrari, volem escoltar el poble català i saber si aquests que diuen que els independentistes som una minoria tenen raó o no. Tenim clar que només hi ha una manera de saber-ho, posant les urnes l’1 d’octubre. Ara és l’hora, volem democràcia, volem el referèndum, volem la república. Els que encara no tinguin clar el seu vot, que pensin si volen estar al costat dels que porten el somriure per bandera o del costat dels de la crispació.

Som, com dèiem, un poble organitzat, un poble que ha posat al capdavant del país un govern amb la voluntat de defensar fins al final el mandat de la gent que reclama la seva llibertat. No tenim cap dubte que l’estat activarà tots els seus mecanismes per evitar que puguem votar l’1 d’octubre, igual que no tenim cap dubte que el nostre govern mobilitzarà tots els seus recursos perquè les paperetes i les urnes estiguin al seu lloc, perquè els col·legis electorals estiguin oberts i que els representants de l’administració vetllaran perquè la jornada es desenvolupi amb la màxima normalitat, com sempre ha passat. Encara més, el govern garantirà que tots els que volen votar sí, tinguin les urnes disponibles, i que els que volen votar no, també. Això és la democràcia, permetre que tothom expressi a les urnes la seva opinió, sigui quina sigui.

Potser, a Tarragona, Ballesteros no ens permetrà votar com sempre. De fet en el seu discurs de l’onze de setembre rememorava la pèrdua de llibertats dels catalans. Una glossa carregada de cinisme quan ell mateix posa traves als tarragonins quan volem recuperar les nostres llibertats negant-se a posar les urnes. Però, no patiu, que l’1 d’octubre tindrem urnes també a Tarragona, la Generalitat se n’ocuparà. Ningú impedirà que els tarragonins expressin la seva opinió lliurement, perquè com va dir Salvador Allende l’11 de setembre de 1973, poc abans de morir defensant els drets dels xilens, la historia es nuestra y la hacen los pueblos.