Les línies intocables

L’efervescència dels darrers dies ha comportat situacions anecdòtiques i d’altres que, per sí mateixes, comporten conseqüències indirectes que entenc no interessa a ningú. La possible posada en dubte dels «cossos policials» interessada per una part de la població, no pot ser de rebut si a més tenim en compte un fet «superior» com és la necessitat de garantir-nos una seguretat general front l’amenaça terrorista que, malgrat no ser a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació, segueix existint amb capacitats indiscutibles.

D’entrada crec que no és acceptable «polititzar» la tasca de determinades policies que, en tot cas, el que fan és creure en funció dels mandats que reben de la seva línia de comandament; en conseqüència, buscar ridiculitzar com s’ha fet, crec que és una qüestió irresponsable, per molt que es vulgui vestir de suposada reivindicació, en tot cas partidista.

No ens podem permetre, per complicat que estigui el moment, intentar desacreditar a aquells que fan la seva feina en funció d’un ordenament jurídic en funcions o no, però vigent a tots els efectes, per tant, bo seria reflexionar fredament del que comento, deixant de costat totes les reivindicacions d’uns i altres, no sigui que desprès ens hàgim de penedir a l’hora de fer front a desgavells amb unes víctimes que ningú pot voler.

Segurament per una part de la ciutadania, activada en l’enfrontament que s’està produint, el tema que esmento pot ser subsidiari o no important, però oblidar on son i quines són les amenaces que ens envolten seria«tapar-se els ull» per unes potencialitats negatives que segueixen ben instal·lades a la nostra comunitat. Crec que la responsabilitat en el tema de la seguretat ha d’estar per damunt de qualsevol altre discussió i, per tant, aquest hauria de constituir un «pacte tàcit» que s’havia de respectar per tots, si no volem caure en el ridícul.

La imatge d’unes policies, totes, que es volen desacreditar, està molt lluny de la democràcia que tots anhelem, per tant, això no pot ser fruit de discussió sota cap concepte.

Traspassar línies de respecte com la que esmento, intentant ridiculitzar a la Guardia Civil, és un peatge que no podem acceptar pagar, s tenim una mínima consciència ciutadana, doncs el respecte que tant es publicita ha de passat sobre tot per un reconeixement d’aquells que, en tot cas, tenen l’obligació de garantir-nos una seguretat per damunt de qualsevol altre tema; esperem i desitgem que els actes del«terror» segueixin aparcats molt temps, cosa que significarà que les opcions policials han fet bé la seva feina i, per tant, tenen el nostre reconeixement i admiració, per damunt de l’anhel partidista d’alguns que no saben el que és el principal i accessori per a tots.