Això va de democràcia

Un total de 712 alcaldes i alcaldesses citats a declarar per la Fiscalia; tancament del web del referèndum; querelles contra alts càrrecs polítics i institucionals catalans; obligació de retirar qualsevol símbol a favor del referèndum... i més recentment, detenció de tres persones a Alcanar per penjar cartells a favor de la campanya del «Sí»... fins on pot arribar la deriva repressiva de l’Estat espanyol davant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre? I fins on estem disposats i disposades a donar cap credibilitat al camí escollit pel govern espanyol de l’ús de la força per fer callar la voluntat democràtica d’un poble?

Des del Col·lectiu Ronda, cooperativa de juristes amb 45 anys d’història i amb un compromís social que mai hem deixat de banda –amb la defensa de persones insubmises, amb litigacions històriques davant l’antic Tribunal de Orden Público franquista– estem convençuts i convençudes que el dret a l’autodeterminació de qualsevol poble, i en aquest cas de Catalunya, és un dret legítim plenament reconegut pel dret internacional i que cap norma estatal no pot negar –més encara si aquesta no preveu mecanismes per donar veu a minories, per donar sortida a la discrepància o la resolució de conflictes de manera pacífica–. En ple segle XXI, negar les urnes per a la lliure expressió democràtica d’un poble sembla propi de temps pretèrits i no d’un Estat que es consideri de Dret.

Ajustar-se a la legalitat... i amb aquest argument, el govern Rajoy només ha fet que incrementar una sèrie de mesures desproporcionades i tiràniques contra un poble que de manera pacífica i cada cop més convençut demana ser escoltat i fer evident que les lleis no poden ser presons interessades que no permeten que cap porta o finestra s’obri a la discussió. El que denunciem des del Col·lectiu Ronda és que la deriva repressiva que està aplicant l’Estat espanyol conculca drets fonamentals individuals i col·lectius, recollits en la normativa internacional, com els de llibertat d’expressió, llibertat de premsa o el d’autodeterminació dels pobles. I és per això que com a advocats i advocades compromeses volem expressar el nostre suport i solidaritat amb totes les persones que estan patint citacions, imputacions o coaccions per la seva participació o col·laboració en el referèndum de l’1 d’octubre.

Algunes persones hem tingut la sensació d’un retorn al passat. D’una onada de càstigs que crèiem ja del tot aparcats i que atempten contra les llibertats més bàsiques. L’11 de setembre d’enguany, la Diada, va demostrar que la mobilització popular i des de baix reclama aquell dret més elemental: poder dir, poder expressar-se per mitjà d’un referèndum. Un poble que des de la calma i la perseverança ha demostrat que té força, ganes i també molt sentit de l’humor, aquell humor que ens caracteritza, davant les aigües turbulentes que acompanyen aquests dies, a menys de dues setmanes de la convocatòria d’una referèndum que des del minut zero ha estat perseguit i catapultat.

La desobediència s’ha convertit en l’instrument, quasi obligat, que ha de permetre avançar cap al camí triat, sobretot quan la resta de vies s’esgoten. La desobediència com a via legítima front als viaranys legals que no permeten ni una gota d’oxigen, ni un dissident més. Tanta repressió sembla que no hi cap dins les urnes.

Des del Col·lectiu Ronda oferim tot el nostre suport i fem costat a les persones que estan patint aquesta repressió, amb les ganes de seguir posant-nos com hem fet sempre, a costat d’una desobediència que posa llum a l’encotillament de normes i lleis anacròniques i que ens fa avançar com a societat cap a un camí de més llibertats. Aquí estem, per a la defensa de tots i totes. Perquè sempre hem cregut i continuem creient en l’assessorament jurídic compromès.