En defensa del respecte i en contra de la intolerància a Tarragona

«Fill de puta, traïdor, botifler, burro, cabró, etc», són alguns dels insults a l’alcalde de Tarragona que jo, com qualsevol de les persones presents a la plaça de la Font, va poder escoltar, per exemple, el dia del pregó. Com explicava una crònica periodística un nen present a la plaça –enmig de la cridòria i dels insults- preguntava al seu pare el perquè de tant d’improperi i dels xiscles. Què li responem a aquest nen? Què hem d’escridassar i insultar als que no pensen com nosaltres? Què la llibertat i la democràcia consisteixen en això?

Als que increpen en nom de la llibertat els dic que no insulten una persona, insulten la voluntat democràtica dels ciutadans de Tarragona expressada a les urnes en unes eleccions democràtiques i amb garanties com van ser les eleccions municipals de 2015. És obvi que en una democràcia qualsevol pot manifestar la seva disconformitat amb l’actuació d’un governant, però cal fer-ho amb insults, crits i menyspreant i faltant al respecte? Per què no fer-ho amb raonaments i des de la intel·ligència, úniques armes democràtiques capaces de persuadir? Per què alguns s’obstinen a intentar justificar com a «normals» comportaments incívics que ningú practicaria a la seva vida quotidiana?

Els i les socialistes no insultem a ningú, ni ho farem mai. Respectem totes les opinions i anhels de tots els ciutadans de Tarragona. Sempre hem defensat que l’actual conflicte polític que patim a Catalunya tan sols es resoldrà des del diàleg, la negociació i el pacte. Ho reiterem avui, amb més fermesa que mai. Els que creuen que la solució a un problema polític vindrà, estricament, per la via judicial o policial s’equivoquen. I els que pensen que a l’Europa del segle XXI saltant-se la legalitat vigent s’arriba a algun lloc també s’equivoquen.

Uns, incapaços de dialogar i els altres, saltant-se la llei ens porten a tots al desastre. En aquests moments realment excepcionals els i les socialistes defensem els drets de tots i l’autonomia del poble de Catalunya en el marc d’una Espanya federal. Rebutgem qualsevol mena de frontisme i defensem el diàleg per evitar més divisió, tensió i enfrontaments que afecten als sentiments de pertinença que han de poder conviure harmònicament en una societat com la nostra que no és un bloc unívoc sinó que és molt plural.

Fem, un cop més, una crida al seny i a la sensatesa. No caiguem en l’error de pensar que només nosaltres, sigui qui sigui el «nosaltres», som posseïdors de la veritat absoluta. Crec que molts necessiten avui una cura de modèstia. Al cap i a la fi, un demòcrata no és qui insulta, ni amenaça, sinó aquell que admet que un adversari pot tenir part de raó i que, per tant, accepta debatre entorn als seus arguments.

Finalment vull expressar el reconeixement i admiració dels socialistes per l’exemple ètic que està demostrant l’alcalde de la nostra ciutat enmig de tant d’improperi. Ell mateix ha expressat quina ha estat, i és, la seva actitud davant de les manifestacions d’intolerància: a una pintada ofensiva, diàleg; a una escridassada, diàleg, a un escratxe, diàleg; a un insult, diàleg. Tan de bo tothom demostrés la mateixa coherència i serenitat. De ben segur no estaríem en aquesta espiral conflictiva on som ara. Fem el mateix que ell. Cridem al seny i al respecte per a totes les idees. Rebutgem la normalització de les manifestacions d’intolerància a la nostra estimada ciutat. La raó sempre serà millor que un insult, els arguments són una arma més poderosa que les escridassades. Fem que les institucions i els símbols de Tarragona siguin de tots i exigim que aquells que tenen la responsabilitat de dialogar ho facin realment i amb urgència.

Crec que l’exemple de Tarragona i de l’alcalde Ballesteros pot esdevenir un exemple per al conjunt del país: la convivència democràtica ha de renunciar a la violència i a la intolerància, vinguin d’on vinguin. Els no dogmàtics, els que no creuen en veritats absolutes, com nosaltres tan sols odien l’odi. I mentre en aquesta ciutat hi hagi un alè de llibertat continuarem negant-nos a unir-nos als que vociferen i insulten per quedar-nos amb la majoria de tarragonins i tarragonines que testimonien honestament el seu respecte, sigui qui sigui i pensi el que pensi.