Ho sabien

Sabien la gent del PP i el sr Rajoy que no acceptar, impugnar davant el Tribunal Constitucional i aconseguir barroerament que retallessin la màxima llei catalana ( per cert, espanyola i orgànica ) com l’Estatut, comportaria molts problemes. Sabien que atacar Catalunya i la seva llengua per crear alarmismes i guanyar vots fora d’aquí, era alimentar l’odi, la desafecció i les ganes de marxar d’Espanya. Sabien que fer oïdes sordes a les peticions de milions de catalans que demanàvem – jo també - poder decidir el nostre futur i votar un altre cop en referèndum per desfer aquell atemptat al nostre autogovern, era enquistar el problema fins a la podridura. Sabien que fer campanya demonitzant la llengua catalana era pitjor per nosaltres que els dèficits discals que hi són i grossos. Sabien que no voler dialogar sobre les peticions dels presidents Mas i Puigdemont era portar a un carreró sense sortida la situació. Sabien que incomplir els compromisos de finançament d’infrastructures any rere any era augmentar greuges . Sabien, en definitiva que estaven utilitzant vilment i barroerament Catalunya i els catalans per als seus interessos de partit fora de Catalunya.

Sabien i saben que fer ús de la llei i dels qui l’han d’aplicar – jutges i policies – no és la solució i saben que l’estan fent grossa .“ Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia “ que cridàvem de forma unitària des de l’Assemblea de Catalunya, van costar molt d’aconseguir com perquè ara s’ho carreguin aquesta gent amb tanta impunitat per bé que s’emparin en les lleis. Denunciar set-cents alcaldes, perseguir totes les impremtes del país i diaris, requisar propaganda i ordinadors no són cap solució sinó més llenya al foc. Esperem que no calgui tornar a demanar amnistia en ple segle XXI. No puc sentir més vergonya i encara no ho hem vist tot. S’hauran de posar al cap que la solució no és altra que una consulta en forma de referèndum perquè així vàrem aprovar el darrer Estatut i així haurem de tornar a aprovar-ne un altre en una Espanya Federal com volem molts o fora d’Espanya com volen d’altres. Perquè res no hi ha d’immutable a la vida i perquè lleis substitueixen lleis.

Dit això, assenyalat l’origen i els primers responsables de la desgràcia, no podem deixar de dir que també sabien i saben Artur Mas – l’iniciador del procés -, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la CUP que el referèndum no es podria fer plantejat com ho han fet de forma unilateral i sense acord. I si es posen algunes urnes serà una part només de Catalunya només que participarà. Ho saben, com saben que no podien passar-se les lleis per l’arc del triomf perquè dóna ales a l’altre per fer el mateix i perquè es trenca les bases de la convivència. No fer cas dels tribunals, ni dels Consell de garanties Estatutàries, ni dels lletrats del Parlament ni de tots els secretaris d’Ajuntaments de Catalunya ni de la Comissió de Venècia que n’entèn de referèndums, és una insensatesa majúscula que no té cap justificació i que deslegitima qualsevol acció i és comprar tots els números perquè no t’ho reconegui ningú.

Sabien que el referèndum no es faria com sabien i saben que per molt que proclamin la independència que ja van prometre que estaria en marxa fa dos anys aquesta no vindrà. Ja em diran quina independència es pot tenir només amb la meitat de la ciutadania, amb qualsevol tant per cent de vots que es pot revertir a les següents eleccions, sense servei d’intel.ligència, ni d’energia, sense el control dels espais aeris i marítims, sense el reconeixement internacional. I fora d’Europa. Tot això ho sabien i ho saben, mentre fomenten la mobilització de la gent amb l’únic objectiu de guanyar posicions de força per al futur i sobretot per obtenir més vots a les properes eleccions.

Sé que tot això uns i altres ho sabien i ho saben i per tant, a mi no m’enreden. Si els queda una mica de seny, que retirin el referèndum els uns i que els altres s’avinguin a parlar i a dialogar sense condicions cap dels dos.

I de pas que s’ocupin de refer el teixit social de tot el país i no només de la meitat. I mentrestant, que governin planificant a deu anys, amb independència o amb una relació federal però . que ja portem massa anys de parèntesi i la pàtria no són només els 32.108 quilòmetres quadrats - 70.520 si comptem tots els Països Catalans que jo també m’hi apunto - sinó amb possibilitats d’oferir una vida digna als seus fills i filles

Per últim, estic cansat que equiparin votar a democràcia. Votar de qualsevol manera? Sense cens, amb meses escollides no se sap com ? amb una llei feta amb tots els informes preceptius en contra ? A mi, que sóc partidari d’un referèndum ben fet, legal, acordat i reconegut, no em fan creure que això és democràcia que, per cert, és moltes altres coses: llibertat d’expressió, reunió, mitjans de comunicació públics imparcials, respecte a la llei per part dels governs, respecte a les minories, igualtat davant la llei – de les persones més febles especialment –, no estar sotmès a abusos de cap tipus, que siguin respectats els drets que ja convenim que són bàsics: educació, sanitat, medi ambient sa, llocs de treball per tothom, igualtat de gènere, aigua i energia a l’abast de tothom i encara me’n deixo. Per cert, els qui fa anys que estem lluitant per alguns d’aquests drets, ens encantaria que ens acompanyessin aquells que ho redueixen tot al dret a decidir com a nació que som, per important que sigui aquest. Els rebrem amb els braços oberts. Mentrestant, de lliçons més val que no ens en donem cap. I d retrets menys.

Catalunya , com qualsevol país, no està feta; es construeix cada dia. I no es pot bastir només amb la meitat de la població. Sigui independent o federal o autonòmica, un país petit com el nostre no es pot permetre el luxe de caminar sense comptar amb tothom. La història ho ha demostrat abastament