Gràcies Miquel Iceta!

Hagués estat senzill criticar l’home que estava a punt de cometre l’error històric d’impulsar una DUI catastròfica que abocava les institucions catalanes al precipici però a l’inici de la seva compareixença al Parlament de dijous passat Miquel Iceta va voler començar la seva intervenció reconeixent el valor de Carles Puigdemont per haver dubtat.

Cert que els dubtes de Carles Puigdemont que, un cop més va tornar a actuar com a líder de l’independentisme i no com a president de tots els catalans, van volatilitzar-se en poques hores (fruit possiblement dels insults i desqualificacions que començava a rebre per part dels seus mateixos socis de Govern i aliats parlamentaris), però Miquel Iceta va voler reconèixer i respectar el vessant humà d’aquell que poques setmanes abans havia animat als ciutadans a aturar pels carrers i increpar als alcaldes i alcaldesses socialistes catalans.

I no només això, també va oferir-se per acompanyar-lo personalment l’endemà al Senat per evitar el catastròfic xoc de trens –tan desitjat per alguns irresponsables– que ja ens ha situat com a país en una situació kafkiana amb rivets realment extravagants. Reconec que l’actitud permanent de Miquel Iceta a favor del diàleg durant aquests dies tan durs, literalment fins a l’últim minut, m’ha commogut.

Ell, i per ser justos molts interlocutors de bona fe que s’han esforçat incansablement durant setmanes per evitar la realitat desastrosa on som ara, han treballat sense descans per trobar el desllorigador que fos capaç de desbloquejar la situació sense humiliar ningú. Sovint ho ha fet suportant una allau de burles per defensar quelcom tan elemental com la preservació de la cohesió social de Catalunya i la unitat cívica de tots els catalans. Aquesta és l’actitud, n’estem segurs els socialistes, que ens conduirà a la necessària solució d’aquest conflicte que passarà inevitablement pel diàleg, la negociació i el pacte.

No perdré el temps parlant de què es va esdevenir divendres al Parlament. Tan sols recordaré que aquells que van decidir llançar el país pel precipici i neguen qualsevol legitimitat a les institucions de l’Estat es preparen ara per participar en les eleccions del 21 de desembre, convocades pel president del Govern d’aquest Estat d’on alguns, virtualment, han sortit. Una lògica i una coherència realment fascinants.

Mentrestant, ens esperen uns dies on se’ns emplaçarà a la «resistència» amb paraules grandiloqüents i a defensar «amb els cossos» allò que 70 diputats d’entre un total de 135 van aprovar en votació secreta –fet realment inèdit a la història de les independències contemporànies i del mateix Parlament de Catalunya-. Secreta per evitar responsabilitats judicials mentre, alhora, es demana a la ciutadania que resisteixi al carrer «amb els cossos». El mal ja està fet i és inútil lamentar-se. L’impacte negatiu que aquest aventurisme ha tingut sobre l’economia catalana és evident fins i tot pels més fanàtics. Els socialistes volem transmetre, malgrat tot, un missatge d’esperança: cal tornar a aixecar el país, cosir les ferides internes, rebaixar la tensió, garantir la unitat social i recuperar el pols de la nostra economia que és la que dóna feina i benestar als catalans i catalanes.

La sortida a aquesta situació no serà fàcil, cert, però a les eleccions del 21 de desembre tenim l’oportunitat de començar a posar el fil a l’agulla i recuperar la senda de la cohesió social i de la prosperitat econòmica de la mà de persones com Miquel Iceta, que ha demostrat lideratge, determinació i capacitat de negociació política en moments realment dramàtics i excepcionals. Ara bé, aquesta sortida no vindrà per la via de l’immobilisme ni per la d’aquells que han enganyat al país amb escenaris quasi paradisíacs de promeses d’independència low cost, sense costos econòmics ni socials.

Els socialistes catalans ho tenim clar, sabem que els valors democràtics són els que sostenen la nostra societat i que els principis ètics del catalanisme social integrador han de tornar a cosir el país sotmès a tants incendiaris i irresponsables que s’autoarroguen la capacitat de qualificar i assenyalar als «traïdors» (que són aquells que senzillament no pensen com ells). Nosaltres mai insultarem, ni desqualificarem, ni estigmatitzarem ningú. El respecte i la comprensió de les raons del considerat adversari és part de l’ADN convivencial del país. Catalunya no és un bloc monolític darrere d’una bandera gegant amb masses uniformades amb samarretes del mateix color, dir Catalunya és dir respecte pels valors en què se sustenta la dignitat de tots els catalans.

En aquest nou període que s’obre el gest de Miquel Iceta és un paradigma que adquireix una dimensió ètica simbòlica que ens identifica a tots els catalans que no volem veure el país dividit en dos blocs antagònics. Per a nosaltres la convivència en pau i llibertat entre catalans és el valor més preuat que tenim com a societat. Avui tots els socialistes, i tots els partidaris del diàleg, ens sentim orgullosos de qui ha representat realment la tradició humanista i inclusiva del catalanisme que sempre ha sabut, com deia el president Macià, que el pitjor que ens podria passar és dividir el país entre bons i dolents. De tot cor, gràcies Miquel!