Patrimoni optimista

La tardor a Tarragona respira patrimoni. De fet, el 30 de novembre és l’aniversari de la declaració de Tarraco, com a conjunt Patrimoni Mundial per part de la Unesco, i coincideix l’efemèride amb l’inici del cicle Històries Amagades, dirigit especialment als veïns i veïnes de Tarragona per tal que se sentin orgullosos de ser una ciutat que respira història pels quatre cantons. Guanyar orgull de ciutat és, precisament, un dels objectius que tinc marcat des de fa deu anys com a consellera de l’Ajuntament de Tarragona. Certament és una lluita complicada, els tarragonins i tarragonines som tendents a un pessimisme insistent, que fa que sovint s’evidenciïn més aquelles coses que són millorables en lloc de promoure, defensar i evidenciar allò que fa que siguem una de les ciutats més meravelloses del Mediterrani. Mentre alguns s’encaparren de parlar de la Tarragona fosca, jo insisteixo a viure i veure la Tarragona de la llum, aquella llum que va enamorar Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol i també Joan Miró i Josep Royo, per esmentar els artistes més universals. En definitiva, és l’aposta per la Tarragona optimista, un enfocament pel qual sovint hem de fer un esforç i on l’estima pel patrimoni té un paper fonamental que espero que puguem anar descobrint plegats en els anys que vénen. De fet, amb la declaració de Tarragona patrimoni mundial ja va haver-hi un canvi de perspectiva. Les pedres van deixar de ser elements morts per la ciutadania, i van esdevenir un esperit viu que ens ajuda a ser millor, a generar prosperitat econòmica, valor cultural i confiança en el futur. El patrimoni històric, el mundial i tota la resta, és la nostra font d’inspiració. El que ha de servir de motor per seguir construint la Tarragona que somiem. El gran projecte de Tabacalera, que ja està també enfocat amb el concurs del pla funcional, també tindrà un paper fonamental amb aquest objectiu. L’inici amb un gran èxit del cicle Històries Amagades, que continuarà fins a la primavera amb noves descobertes, els actes de celebració del dia del Patrimoni a Tarragona, el 30 de novembre vinent, i la resolució del concurs d’idees del pla funcional de Tabacalera, en tràmit, són tres bones notícies que van en la línia d’aquesta Tarragona optimista que ens representa a tots. Tenim molta feina a fer, dins i fora, perquè malgrat el que pensem Tarragona segueix sent un gran secret Mediterrani. És a dir, que ens coneixen menys del que ens agradaria i que, per tant, hem de concretar esforços de fer un discurs d’orgull i projecció comú per explicar-nos més al món. No vull acabar sense apuntar que els Jocs Mediterranis del 2018 i el pla cultural que ja estem acabant de redactar ens permetrà tenir una projecció importantíssima en tot el mercat mediterrani, de més de 400 milions de persones. És un moment de sumar amb aquest objectiu, deixant de banda la crítica fàcil o el pessimisme congènit que històricament hem patit com a societat. Ningú parlarà millor de la nostra ciutat que nosaltres, ningú se l’estimarà més que nosaltres, ningú la defensarà més que nosaltres, malgrat que puguin haver-hi temes a resoldre, és molt més allò que ens meravella i que fa que Tarragona sigui una ciutat molt especial que valgui la pena, per viure i per visitar. És el moment doncs, de treballar i apostar pel patrimoni optimista.