El periodisme sota perill

Els moviments del President Trump respecte als mitjans de comunicació i la seva «guerra», soterrada i oberta, contra aquests, és un fet objectiu que va començar al llarg de la precampanya electoral als USA i que ha estat al primer nivell amb la nova Administració, des de l’arribada a la Casa Blanca.

El tema, d’entrada, pot considerar-se menor o relativitzar la seva transcendència, però és un fet emblemàtic en un país on la llibertat de premsa sempre ha constituït un dret sagrat que no es posa en perill per cap concepte. Si a més seguim amb la valoració que això comporta en si mateix, la cosa no es queda aquí, doncs també estan en dubte una sèrie de sinergies mediàtiques que també es troben condicionades, les enquestes d’opinió, que també són posades sota sospita des del «poder de torn» en funció de l’interès i el resultat d’aquestes.

Tot el que reflexiono pot comportar canvis importants a molts nivells insospitats i que en tot cas estan en la mateixa raó del perquè va guanyar el candidat republicà-independent a Amèrica, i no la favorita de quasi tot el món econòmic, polític i social, la Sra. Clinton. Segurament el tema, a més, pot tenir moltes lectures, respecte a les seves repercussions internacionals del fet objectiu Americà, doncs no hem d’oblidar que som instal·lats en un món global, on tot té la seva transcendència, amb interessos «més o menys ocults» que són els que poden dissenyar determinades estratègies, segons el moment i els seus particulars objectius.

A casa nostra, on existeix una lluita oberta de mitjans, per conquerir uns resultats econòmics positius pels seus accionistes, el tema també és sobre la taula, ara bé, encara no hem entrat en un enfrontament com el que es dóna a Amèrica del Nord, on sembla que els interessos d’uns i altres són contraposats, de totes maneres no descartem, arribat el moment, que el mimetisme també es traslladarà a casa nostra amb tot el que això pot comportar. És certa l’existència avui d’uns mitjans clàssics amb el seu recorregut, al que s’han de sumar uns nous competidors a la xarxa, amb el seu desig de quota econòmica, cosa que em sembla totalment plausible en un mercat obert, malgrat tot, seria aconsellable que la independència d’uns i altres, respecte als poders de torn, quedés garantida amb els mitjans que facin falta, ara que encara som a temps.

Crec vital per una societat democràtica l’existència d’una pluralitat de veus, per tant, la seva pervivència hauria de ser un objectiu per totes les opcions polítiques, si no volem caure en un «perill» que crec és més a prop del que sospitem, amb conseqüències imprevisibles per la nostra llibertat. La desqualificació entre uns i altres, crec que tampoc haurà de ser una fórmula per reconduir la situació negativa, doncs el que és clar és que cadascú fa la seva feina en funció de la mateixa pluralitat i seria un mal negoci traslladar als mitjans la mateixa discrepància política, amb el que això comportaria a l’hora de l’autoeliminació d’uns respecte d’altres.

El dret a discrepar i opinar que hem assignat als mitjans de comunicació, independentment del seu color o tendència, és un aval vital per la mateixa societat i, per tant, el model «Trump» de desqualificació permanent, no em semblaria bé que s’exportés a casa nostra, doncs ens podríem trobar en el preludi del final d’una llibertat incontestable per tots.