Treguin les seves grapes de la nostra economia

La intervenció del govern central en els comptes de la Generalitat i l’aplicació de l’article 155 han tingut com a primera conseqüència la involució de la recuperació de l’economia catalana.

Les dades objectives assenyalen rècords en les xifres d’exportacions, d’arribades de visitants i d’inversions estrangeres, abans que el govern central inicià una «insensata» campanya de descrèdit de l’economia catalana. Des del PP, Cs i PSOE (PSC) han volgut explicar que el procés ha empobrit Catalunya. Però com els indicadors no deien pas això, el govern espanyol va optar per perpetrar l’empobriment directament, a la brava que diríem. Destaco l’expressió «insensata» perquè per a qualsevol estat és una política suïcida l’empobriment d’un dels territoris que exerceix de motor econòmic.

La campanya per provocar la fugida de Catalunya de les seus socials de les seves empreses és una de les campanyes de desprestigi exercides per un estat, contra una part de la seva mateixa població, més impresentables que s’hagin produït mai. A efectes fiscals, o sigui de repartiment dels impostos generats per les empreses que marxen, el resultat és pràcticament irrellevant, però està clar que la campanya incideix directament en la imatge de les empreses, generant un miratge d’inestabilitat que cap país desitja, i assenyalant l’enorme majoria d’empreses catalanes, que decideixen no sotmetre’s al xantatge del govern espanyol, com a objectius normals de boicot.

La intervenció dels homes de negre, imposats pel Partit Popular, a les conselleries de la Generalitat, ha generat una notable paralització dels projectes i compromisos del Govern Català, que afecten àmbits tan sensibles com la promoció econòmica o el suport al tercer sector. Un bon exemple el tenim en el tancament de les oficines de la Generalitat a l’exterior. Algú es pensa que les inversions estrangeres recauen aquí per esma? Darrere hi ha estratègies ben adreçades i moltes hores de feina.

És lamentable veure la reacció de determinats mitjans de comunicació i dels partits polítics dits constitucionalistes, celebrant el primer índex negatiu que se’ls presenta com una victòria irrefutable. La caiguda de l’ocupació turística a Barcelona –que no es produeix a altres zones del país, com a Tarragona o el conjunt de la Costa Daurada– no té res a veure amb la gestió del govern independentista. Ans al contrari, durant els darrers anys s’han produït resultats tan espectaculars que han desbordat les expectatives, generant situacions complexes que calia gestionar. S’haurien de preguntar els patrons de l’antiindependentisme si el boicot a l’aeroport de Barcelona, amb els caos reincident provocat aquest estiu; l’atemptat terrorista a les Rambles, amb l’imam de Ripoll fent de confident del CNI; o les imatges de violència de l’1 d’octubre, són un bon reclam per al turisme.

Mentre uns estem treballant des de fa temps per una millora de l’economia i de les oportunitats vitals de les persones, altres només s’obstinen a vendre una imatge d’inestabilitat permanent. El 21 de desembre també va d’això: de donar confiança a qui treballa pel país o de deixar-lo perdre.