Aquesta és casa vostra

Des dels seus inicis, l’Església, seguint els ensenyaments de Jesucrist, ha tingut cura especial de les persones més necessitades. La majoria de vegades aquests ajuts passen desapercebuts, d’acord també amb la recomanació evangèlica, tot i que és inevitable que en altres sigui visible la seva tasca solidària.

Molt a prop de la Catedral, a la plaça Peixateries Velles, hi ha un edifici que simbolitza el que estic dient. Malgrat que l’acció social de l’Església es canalitza sobretot a través de Càritas i de les parròquies, en aquest punt de la Part Alta de Tarragona se centren activitats que avui vull assenyalar. A l’immoble propietat de l’Arquebisbat en la Fundació Obra Pia Montserrat, s’assenten en diferents plantes dues iniciatives solidàries: Cafè i Caliu, de la Càritas Interparroquial, i la Fundació Privada Bonanit. Ambdues atenen persones que no tenen recursos per a una alimentació adequada i que, en alguns casos, no tenen un sostre sota el qual poder dormir.

Cafè i Caliu reparteix diàriament més d’un centenar d’esmorzars molt complets i ho fa gràcies a donacions del Banc d’Aliments i de diferents comerços de la zona, i gràcies a un equip de voluntaris que presten un servei impagable lliurant el més preuat en la societat d’avui: el seu temps. En comptes de dedicar-lo a distraccions o a aficions personals, el gasten a ajudar els qui més ho necessiten.

La Fundació Bonanit, que porta onze anys en funcionament, disposa en aquesta casa d’una vintena de llits on poden dormir persones sense llar. Només qui ha viscut de prop l’experiència que suposa dormir al carrer pot apreciar la necessitat d’aquest ajut que la Fundació completa amb dotze llits més en pensions de la ciutat. Els cuidadors especialitzats i voluntaris s’afanyen perquè els abandonats a les cunetes de la societat del benestar trobin l’acollença que correspon a la seva condició humana.

Aquesta és casa vostra, els diuen a les persones que hi acudeixen. En les meves visites he pogut comprovar la gratitud amb què reben aquests serveis. Faig una crida als tarragonins perquè ajudin encara més aquestes iniciatives solidàries.

A vegades se sent encara el vell tòpic que relaciona l’Església amb les classes benestants i amb la burgesia econòmica. Una passejada per aquesta casa, o per tantes altres instal·lacions que han impulsat els cristians, desmenteix aquesta acusació sense fonament. Acullen persones de tots els països, races i religions, fent realitat la convicció que tots som germans en Jesucrist.