Hem d'acaronar el turisme

Turisme és el fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació. Hi ha qui pensa i escriu que el turisme va ser el motor de riquesa i diversitat que ens va ajudar a sortir de l’autarquia, de l’autosuficiència i del desenvolupament.

Tots sabem que La Rambla de Barcelona està inundada de turistes, això és bo? És dolent? Què passa amb el turisme? Passa, entre altres paràmetres que avui dia vivim 8.000 milions d’homes i que per primera vegada en la història milions de persones contacten amb els altres milions.

Bé és cert que el turisme no és ni necessitat ni imposició, no és obligatori, però ja comença a ser un fenomen social que hem d’aprendre a gestionar-lo. Gestionar el turisme és posar límits raonables, donar alternatives i millorar el repartiment de la prosperitat que genera. El turisme sense límits degrada la ciutat, a la vegada que l’encareix. Hem de cobrar al turista, perquè vinguin menys? Aquesta no crec que sigui la solució, perquè tots hem sigut turistes, ho som i ho serem, perquè el sistema vol que estiguem de vacances de tant en tant. El turisme ben gestionat no només és una indústria neta i rentable, també és una oportunitat de comunicació per a les cultures. Els turistes no només fan pujar els preus, sinó també els sous i fa baixar l’IBI.

A Tarragona, ens visiten gairebé tres milions de persones a l’any, significant un impacte econòmic de més de 300 milions d’euros anuals a la ciutat. La primera potència local del turisme són els càmpings que tenen una capacitat d’unes 10.000 persones, més de tres vegades que la dels hotels i pensions del centre urbà.

Les icones més visitades són l’amfiteatre i la catedral, amb visites superiors al 65%, seguits pel Pretori, el Circ Romà i el Passeig Arqueològic i les muralles, amb valors del 40%. No es pregunta pel balcó del Mediterrani, quan és punt d’obligada visita ja qui no «toca ferro» i no contempla el seu horitzó mediterrani, no ha estat a Tarragona. La promoció turística es sustenta en dos pilars, el patrimoni i la cultura, amb el valor afegit que Tarragona es posiciona com la que millor explica la història romana. En resum, Tarragona a més d’industrial, portuària, comercial, també és turística.

Sens dubte, la Tarragona turística té un futur inqüestionable. Aquesta setmana s’ha firmat per quinzena vegada el Conveni Corner, amb l’aixopluc/coordinació de la Diputació i els agents turístics del territori, per a promocionar-se conjuntament sota la marca Costa Daurada, en fires nacionals i internacionals. Són 24 entitats públiques i privades que han sumat els seus objectius. Aquest any es participarà en les fires ITB (Berlín), Vakantiebeurs (Utrecht), VTM (Londres) i MIT (Moscou). A Espanya es participarà a Fitur, Navartur (Pamplona) i B-Travel (Barcelona). La dotació pressupostària aprovada és de 287.000 euros, que representa un 20% més que l’any passat i es comparteix proporcionalment entre tots els participants.

Quan es celebren congressos a casa nostra, tots sabem que s’organitzen visites a la Tarragona romana (també la medieval i la modernista estan cada vegada més present entre els congressistes), al modernisme reusenc, a la ruta del Cister (Santes Creus i Poblet), els cellers del Priorat, entre altres destins. Sense oblidar-nos de l’atractiu del delta de l’Ebre i, sobretot, Port Aventura/Ferrari Land. A més la ruta paisatgística de les parelles Pau Casals/El Vendrell, Antoni Gaudí/Reus, Joan Miró/Mont-roig del Camp i Picasso/Horta de Sant Joan; quan tindrem la parella Josep Maria Jujol/Tarragona?

La disminució de l’activitat turística des de l’1-O és una realitat, com també ho és que el producte turístic de casa nostra està força consolidat. Tots els esforços/inversions que es facin en aquest sentit, tenen un retorn inqüestionable. Un dels pilars de l’economia de tot el territori dels anys vinents és la indústria turística. Sens dubte, tots plegats hem d’acaronar el turisme.