Només malgastem llum al Jaume I?

Fa uns dies, el grup municipal d’ERC-MES-MDC ens vam preguntar si al pàrquing Jaume I, que ni funciona ni s’espera que funcioni, s’estaria pagant l’energia de les austeres bombetes que l’il·luminen o si, en canvi, estaríem pagant la potència per fer anar en plenitud l’estructura mecànica i l’equip d’aclimatació que hi dorm. Aquesta segona possibilitat equivaldria a llençar els diners.

La informació que ens va donar l’empresa municipal d’aparcaments no diré que ens agafés per sorpresa perquè, en general, tenim dubtes raonables sobre la correcta administració que fa el nostre Ajuntament dels diners dels tarragonins. Per la llum del pàrquing Jaume I estem pagant gairebé 1200 euros mensuals, tenint contractats 125 kW, que evidentment no es justifiquen ni per les necessitats reals de l’aparcament, ni per l’abastiment d’altres espais pròxims. A més, no crec que fos legal que el centre cívic s’alimentés de la llum contractada per la UTE Jaume I, tal com va assegurar l’alcalde Ballesteros.

Veient aquest dispendi, se’ns encenen algunes llumetes –ara estem al camp de l’energia metafòrica, renovable i sostenible, si més no mentre les neurones siguin vives-. L’aparcament del Jaume I és una excepció pel que fa al sobrecost en el consum elèctric municipal? A la resta d’equipaments municipals, tenim contractada la llum que realment necessitem o en paguem de més? Hem d’anar molt amb compte perquè estem parlant d’aproximadament cent cinquanta comptadors, repartits en equipaments de diferents menes: centres cívics, palau municipal, OMAC, equipaments esportius, llars d’infants, escoles, serveis socials, etc. La diferència entre fer les coses bé i pagar allò que ens correspon o fer-les malament i pagar de més pot ser considerable.

Ens pot servir d’exemple recent l’assumpte del Teatre Tarragona. Fa uns mesos ens va sorprendre la notícia del cost desmesurat de la llum del Teatre Tarragona. Algú va adonar-se que estàvem pagant 55 mil euros l’any i ho va fer públic. Al cap de pocs dies, la consellera responsable de l’àrea de cultura va anunciar que havia rebaixat l’energia contractada i la factura disminuïa en 16.800 euros l’any. Poca broma. Si ningú hagués encès la llumeta vermella d’alarma, potser encara estaríem regalant diners a la companyia. Així i tot, la factura del Teatre Tarragona, segons la informació facilitada per la consellera, es manté en 3.300 euros al mes.

Ens preguntem també quant paguem per la llum dels edificis emblemàtics inutilitzats. Volem saber quina potència estem pagant al Banc d’Espanya i quina a la Tabacalera. Paguem només pels magatzems convertits en diferents usos o també paguem per l’energia que no utilitzem a l’edifici noble?

Entenem que molts dels contractes són de fa molt de temps. Una revisió de totes les potències, i tal vegada obrir el servei de subministrament a altres empreses comercialitzadores, podria suposar un estalvi important que podria tenir altres aplicacions socials, culturals o educatives de les quals es beneficiessin tots els ciutadans. En un Ajuntament amb un deute tan gran com el de Tarragona, que està dins un pla de sanejament i no pot accedir al crèdit per finançar inversions, cada euro s’hauria de mirar com un tresor. Vaja, com ho faria una família amb dificultats econòmiques.