Una vida per Déu

El pare Agustí Altisent, que va passar més de mitja vida sent monjo de Poblet, es preguntava si l’aïllament en què viuen els religiosos no podia portar l’esperit a tancar-se també en si mateix per falta d’estímuls exteriors i contactes estimulants del pensament. Però afegia que en el «món», és a dir a Barcelona, Cornellà, Madrid, Salou o la Costa Brava, molta gent viu encallada! I concloïa: «L’aïllament pot atordir, però l’aldarull continuat també.»

Em sembla que el perill de la nostra societat no es troba en les estones o els espais de solitud o de meditació tranquil·la, sinó més aviat en el tràfec sense treva en què vivim, sotmesos a una incessant pluja d’informacions i emocions que ens arriben via televisió, xarxes socials, mòbil de butxaca. Gairebé podríem dir que ens trobem en risc de perdre l’hàbit de pensar.

Aquesta pot ser una causa que floreixin poques vocacions a una vida consagrada. El papa Francesc, fa un any, va assenyalar tres factors que dificulten el lliurament a Déu per complet i la fidelitat perseverant.

El primer factor que no ajuda a mantenir la fidelitat —ha assenyalat— és la tendència que impulsa la provisionalitat, que pot conduir a viure a la carta i a ser esclaus de les modes, alimentant el consumisme, que oblida la bellesa de la vida senzilla i austera i que provoca un gran buit existencial, amb un fort relativisme, amb valors aliens a l’Evangeli.

En el segon punt el Papa es va referir als reptes que afronta la joventut: «Hi ha joves meravellosos, i no són pocs. Però també entre els joves hi ha moltes víctimes de la lògica de la mundanitat, que es pot sintetitzar així: recerca d’èxit a qualsevol preu, dels diners fàcils i del plaer fàcil.»

El tercer factor prové de l’interior de la vida consagrada, on «al costat de tanta santedat no falten situacions de contratestimonis». El Sant Pare va reiterar la centralitat de Jesús en la missió profètica dels consagrats: «Si la vida consagrada vol mantenir la seva missió profètica i la seva fascinació i continuar sent escola de fidelitat per als propers i els llunyans, ha de mantenir la frescor i la novetat de la centralitat de Jesús, l’atracció de l’espiritualitat i la força de la missió, mostrar la bellesa del seguiment de Crist i irradiar esperança i alegria».

En expressar la meva gratitud a tantes persones de vida consagrada en diferents carismes, demano a Déu que floreixin noves vocacions per bé de tota la societat de la qual són ferment impagable en la seva sembra de pregària, pau i alegria.