Un Banc d'Espanya actiu en una rambla activa

Recentment hem sabut que el projecte que havia d’allotjar el Banc d’Espanya ha trobat dificultats de finançament. El ministeri de Foment ha rebutjat la intervenció en aquest edifici a compte de l’1,5% cultural. El projecte presentat havia d’allotjar un espai didàctic dels tres instituts de recerca de la ciutat que, segons el conseller responsable, costaria 3,2 milions d’euros.

Els instituts de recerca que tenim la sort de tenir a Tarragona ens mereixen la màxima consideració, per això hem estat solidàriament amatents a l’evolució d’un projecte que té punts forts. Però no estem disposats a admetre que el Banc d’Espanya continuï indefinidament pendent, amb el deteriorament estructural que pot acabar produint-se i amb la pèrdua vergonyosa d’oportunitat per a la ciutat que suposa tenir un edifici neoclàssic tancat al bell mig del carrer més emblemàtic de la ciutat. I, sincerament, no ens sembla ni professional ni realista que des de la conselleria es reconegui que un dels motius del rebuig fos que l’Ajuntament de Tarragona optés al 75% de la subvenció, quan la resta de projectes demanaven només el 50%.

Tenim, doncs, un edifici important en un carrer important que està perdent qualitat de manera accelerada i a la vegada un centre de la ciutat amb una clamorosa falta d’equipaments per ús ciutadà. Per què no li donem una solució que resolgui el dèficit d’equipaments cívics, que generi uns usos diferenciats i activitat al llarg de tot el dia, que contribueixi a la convivència, que sigui de senzilla aplicació i que sigui abastable econòmicament? Les reiterades experiències de genialitats irrealitzables o inservibles, com l’aparcament intel•ligent del Jaume I o el jardí vertical amb la pantalla gegant fusa per la humitat de la desmanegada vegetació que la rodeja, ens haurien de convidar al seny.

Moltes vegades la solució és que les coses senzilles es puguin fer. I el més útil és que es facin resolent necessitats reals. Una proposta realista seria fer al Banc d’Espanya el Centre Cívic i Cultural de la Rambla. Resolent el desert de centres cívics a una part molt extensa de la ciutat; acollint un centre cultural que podria estar vinculat al Palau Robert, com ho està el Santa Caterina de Girona, o utilitzant altres fórmules, i donant cabuda a una cafeteria que contribuiria a la sostenibilitat del conjunt i a la seva utilització durant les diferents hores del dia per diferents grups de població.

Tenint en compte el bon estat de l’edifici, les intervencions es podrien fer amb criteris de reaprofitament de molts elements fixes actuals. Una cafeteria o una sala polivalent actuant sobre elements estètics del banc, respectant la memòria de l’ús històric de l’edifici, podria tenir el seu atractiu. Aquesta mena d’actuacions són habituals en centres culturals arreu del món.

Si hem de triar entre projectes costosos, que no sabrem si arribarem a veure, que tinguin activitat limitada a unes hores del dia, adreçades a un públic concret; o projectes assequibles, que es puguin realitzar en poc temps i que estiguin adreçats a diferents grups de població al llarg de tot el dia; òbviament optem per la segona proposta pensant en els veïns, en la recuperació del centre de la ciutat i en la millora de la convivència ciutadana.