La classe de religió a l'escola

Quan Jesús va pujar al cel va dir als seus Apòstols: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mateu 28, 19-20). Els bisbes som els successors dels Apòstols, i per tant tenim com a primera missió evangelitzar, és a dir, predicar la bona nova de Jesús.

En arribar com a arquebisbe de Tarragona fa ara ja més de tretze anys, em vaig proposar escriure totes les setmanes una glossa, un escrit per difondre l’evangeli, i em sembla que no he fallat cap setmana i amb aquest sumen set-cents escrits. Es publiquen en el Full Dominical, en alguns diaris, s’emeten per ràdios i televisions, es poden trobar al web de l’Arquebisbat… Transmetre els ensenyaments de Jesús no és només missió del bisbe: tots els cristians la tenen, aquesta obligació, i de manera especial els sacerdots i diaques, col·laboradors indispensables dels bisbes. Però l’educació cristiana es realitza en primer lloc en la família i també a la parròquia i a l’escola.

Aquesta setmana vull dedicar aquesta glossa a parlar de la classe de religió a l’escola, ja que estem en època de preinscripció i és el moment en què els pares —o els alumnes quan són grans— la poden escollir, perquè aquesta assignatura és optativa. Ningú no pot dir que s’imposa als alumnes la classe de religió a l’escola.

L’ensenyament de la religió no és contrària a l’escola ni a les finalitats i objectius que ella persegueix, perquè quan falta aquesta ensenyament la formació dels alumnes queda empobrida i incompleta, i si s’elimina de l’escola, es produeix un greu dany a aquells alumnes que volen conèixer de manera crítica i sistemàtica la seva religió, un coneixement que només l’ensenyament escolar pot donar.

A més, l’ensenyament de la religió té un gran poder humanitzador, perquè educa els valors profunds i és un factor important d’identitat personal. També dóna respostes a les principals preguntes que es fa l’alumne en les seves diferents edats. No podem oblidar que l’ensenyament religiós escolar es presenta com un saber científic, igual que els altres sabers que s’ensenyen a l’escola; els seus continguts es tradueixen en expressions de valor universal. Finalment, podem dir que aquest ensenyament té una dimensió pedagògica, com les altres assignatures, és a dir, educa les persones.

A més, donada l’escassa cultura religiosa que s’observa en bastants ambients, permet entendre bona part de la cultura, de l’art i de les tradicions en què vivim.

Hi ha moltes raons perquè els pares —o els alumnes si es dóna el cas— s’apuntin a la classe de religió a la seva escola.