Les cases que no gasten ni desgasten

Si parlem d’estalvi a l’arquitectura, ens referim a energia. I la millor forma d’estalviar energia, és no perdre-la, així doncs, la casa que estalvia fonamentalment està ben aïllada. Perquè, així com els dies de molt fred ens abriguem amb un anorac que aïlla i no perdem calor, també és necessari aïllar bé l’envolupant del nostre habitatge per aconseguir perdre la menor quantitat d’energia. En el cas dels habitatges substituïm aquest anorac per un bon aïllament tèrmic.

D’altra banda, a les parets practiquem obertures, i aquestes s’han de pensar i solucionar bé. A les finestres podem perdre gran quantitat d’energia. Així doncs els vidres haurien de ser de baixa emissivitat i alta eficiència energètica.

També els dies de fred busquem, si és possible, que ens toqui el sol.

Perquè les cases que més estalvien normalment estan molt ben orientades, aprofiten gairebé totes les hores de sol. Però no sempre és possible tenir la millor orientació solar, sobretot a les ciutats. Així que de vegades hem de corregir aquest fet amb el comentat aïllament o amb sistemes de calefacció que necessàriament han de ser eficients.

Al nostre clima, també a l’estiu, parlem d’estalvi d’energia. Lluny han quedat aquells aires condicionats a 17 graus quan és possible protegir-nos del sol amb infinitat de solucions com a tendals, brise-soleil, pèrgoles, ventilació creuada, un simple ventilador en el sostre o la combinació de tots ells.

És important entendre que l’estalvi passa per una arquitectura i una construcció que possibiliti la reducció de la despesa energètica. Reduir la factura mensual, és la manera més racional d’encarar l’estalvi, això ho sabem tots, però no ha de ser a base de grans sacrificis que facin que casa nostra sigui poc confortable.

L’electricitat és cara, des de fa temps, crec que «nen apaga els llums» és una frase que ens ha acompanyat a tots a la infància.

Així que és millor evitar que tota l’energia de la casa sigui elèctrica. No està de més recordar que una bona part del parc d’habitatges tenen termo elèctric i en el millor dels casos s’escalfen a força d’estufes i això suposa, per a una part de població amb poc poder adquisitiu, una segona hipoteca. No oblidem que per moltes famílies canviar una finestra o comprar una caldera eficient i pagar el seu manteniment no està permès. I tampoc, per descomptat, reformar el seu habitatge o comprar una amb menor cost energètic. Serveixi com a dada apuntar que del primer que prescindeixen és sempre de la calefacció i de l’energia.

Si bé és cert que hi ha hagut un canvi de sensibilitat en relació amb l’estalvi energètic. Els arquitectes ja fa temps que treballem en aquesta direcció a l’hora de construir. Paraules com sostenible, eficient, estan a l’ordre del dia i no és per casualitat.

A més d’una casa ben aïllada i orientada, a l’hora de comprar un habitatge també és important que ens fixem en els sistemes de producció de l’aigua calenta sanitària, la forma de calefactar i refrigerar la nostra casa.

Així que si volem comprar o reformar un habitatge són temes a valorar. Avui dia és obligatori, per comprar o llogar, disposar d’un certificat energètic que resumeix bé aquestes característiques de la casa. No és un paper més, ens pot orientar en relació al consum mensual de l’habitatge, factura a sumar a la hipoteca que segurament haurem de pagar també durant molts anys veritat?

Segurament a hores d’ara ja estaran seriosos, ja se sap, els assumptes tècnics poden resultar fins i tot emprenyadors. Però potser alleuja saber que no en tots els habitatges, tot es resol amb electricitat.

Al mercat hi ha nombroses alternatives que van des del Gas Natural fins a les energies renovables. També la domòtica pot ser d’ajuda per l’estalvi, perquè pot possibilitar que la casa funcioni gairebé com un autèntic rellotge.

Amb això vull dir que l’estalvi passa per una anàlisi racional del seu habitatge, establint quins són els punts on es perd més energia i veient com millorar-ho. I estudiant també quins són els sistemes més adequats per generar aigua calenta i calefactar-refrigerar la casa.

Si parlem de sostenibilitat, avui dia es fan servir a la construcció materials com la fusta que procedeix de la tala controlada que estan donant molt bons resultats, també aïllants a base de cel·lulosa entre altres.

Al final el que ens agrada a tots és trobar confort a casa i això s’aconsegueix amb un bon disseny, adequat a les nostres necessitats i l’entorn, una bona construcció si és possible respectuosa amb el medi ambient i emprant sistemes eficients i sostenibles que ens fan sentir literalment la calor de la llar. Però com tots sabem, no hi ha duros a quatre pessetes. Així que és necessari pensar en estratègies que permetin efectivament la rehabilitació dels habitatges on persones, famílies no poden més que viure de forma inadequada. Això no només possibilitaria un estalvi per aquestes famílies, també pel sistema públic de salut. A l’estudi Estimació de l’efecte de la rehabilitació energètica a la salut de les persones. Enfocament econòmic, realitzat per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya s’assenyalava que l’Administració podria estalviar-se 370 euros l’any, en despeses sanitàries i laborals, si es fes una rehabilitació energètica per cadascun dels habitatges construïts entre els anys 60-80, als quals habiten llars que es troben en situació de vulnerabilitat energètica. Són 1,5 milions d’habitatges els que estan en aquesta situació.