No espatllem allò que funciona. Defensem un altre cop el català!

Quin origen té l’obsessió per castellanitzar un territori que té llengua pròpia, si no és el d’una actitud imperialista i colonialista?

Diguem-ho clar: acabar amb tot allò que representa la catalanitat és sense dubte l’objectiu íntim del Govern del PP i del partit de Ciutadans. I per fer-ho, utilitzen sense mida, el 155. L’utilitzen més enllà de les limitacions legals, constitucionals i estatutàries. La utilització sense límit del 155 és un veritable cop d’estat des del mateix govern.

Posar una casella per demanar l’escolarització en castellà com a llengua vehicular i d’aprenentatge modifica el marc legal català. I aquest només pot ser modificat pel Parlament de Catalunya, que és qui té la competència per fer-ho. En l’ús privat de la llengua, cadascú fa el que vol, però quan ets part d’una comunitat, has de respectar-la. Respectar la seva llengua és un element bàsic de convivència.

Un dels principis més elementals de la prudència diu que allò que funciona, més val que no ho toquis. I l’escolarització en català funciona. El català fa de veritablement element de cohesió social i cultural, a més de garantir la igualtat d’oportunitats. Són molts anys d’èxit irrefutable perquè ara es vingui a qüestionar frívolament l’escola catalana. Són molts anys des de la campanya El Català, cosa de tots del 1982, perquè ara s’hagi de tornar a explicar el que és evident. Només l’actitud de profund desconeixement o la mala fe pot impulsar aquest intent de retrocés.

L’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya diu que el català és llengua vehicular i d’aprenentatge i, a més diu, que els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups de classe diferents per raó de llur llengua habitual. Però a més la concreció de l’ús de les llengües en un centre docent queda determinat pels Projectes Lingüístics de cada centre, que en exercici de la seva autonomia modulen l’ús i l’aprenentatge davant de les concretes realitats sociolingüística. I així és, perquè l’objectiu dels docents és fer competents comunicativament als seus alumnes en totes les llengües possibles, i per tant, són ells els competents per flexibilitzar-ne l’ús.

Els equips docents, hereus de la història pedagògica de Catalunya, realitzen una magnifica tasca, reconeguda arreu del món, i presidida per: la innovació, el desenvolupament competencial dels alumnes, i la vertebració de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge dins d’una realitat plurilingüe canviant. Deixem-los treballar per l’èxit de la nostra societat.