Tinc una amiga rara. No, no és de Ciutadans. Ja saben, d’aquestes persones que creuen en les xacres i el karma. No li faig gaire cas, però ahir vaig veure que el destí està escrit. Al·leluia, al·leluia! Me’n vaig anar a dormir dimarts llegint una piulada de l’amic Joan Ruiz, el diputat del PSC. Gran persona. Ell té el dubtós honor de ser el primer polític que diu que llegeix aquest article. Gràcies per això. Animo els de la dreta de l’hemicicle que també ho facin, i de pas que deixin de cantar «la llei és la llei». O millor, que mirin l’article del Codi Penal on diu «apropiació indeguda».
M’agraden les sèries d’humor. Per això miro sovint el Canal Parlament, per veure els plens del Congrés en directe. Alguns matins ho faig encara mig adormit.
Ahir, no endevinaran qui prenia la paraula... Sí, senyor, el mateix Joan Ruiz. Què? Veuen ja com el karma existeix? M’ha costat reconèixer-lo perquè fa 25 anys que no el veig i la seva mata de pèl és ara un anunci d’Allò que el vent s’endugué. A mi, en canvi, la ventada em va portar una bona papada. A cadascú, el seu. Preguntava, el Joan, a la ministra Dolors Montserrat pel que fa el PP en favor dels discapacitats. M’he ennuegat quan l’he sentit posar com a exemple l’accessibilitat de la pàgina web de Renfe. Que és com dir que Correus funciona o que l’infern existeix (el gelat, el de l’Alejandro). Haureu llegit que em van rebutjar a l’Ajuntament per «titulitis». Ahir mateix vaig sentir que la Cifuentes, en comptes d’un màster, crec que té una etiqueta d’anís del Mono. Sí, sí, el karma segur que existeix. Mira!, avui no he parlat de l’Ikea