Sóc de l’associació de Juristes Demòcrates de Catalunya. No, no vaig subornar-los ni vaig lligar amb una magistrada, encara que ja sabeu que adoro la fiscal del cas Bershka. Tampoc he falsificat signatures per tenir un títol de Dret. Simplement, accepten estudiants de Ciències Jurídiques. Així doncs, com a pseudojurista dono suport les reivindicacions de jutges i fiscals per una Administració de Justícia que ha de modernitzar-se en molts aspectes. I no em refereixo a què Agatha Ruiz de la Prada els dissenyi togues fúcsies.
Com que no tinc cultura ni intel·ligència mai arribaré a ministre de Justícia, però m’agradaria. Total, com a periodista ja m’han reprovat tantes vegades... Seria partidari de crear nous jutjats, com el jutjat del Polític. Buidaria el Congrés i ho convertiria en una discoteca, però respectant el preu dels gintònics a 3,50 euros. Seria la bomba. Que un diputat no vol signar els pressupostos? Doncs, apa, a la presó, allà se li afluixaria el canell per agafar el boli BIC.
També inauguraria els jutjats de la Ciència. Per exemple, per saber si hi va haver violència o no, un científic-jutge aplicaria la mecànica quàntica. (Llàstima que Hawking hagi mort). En aquest cas, es podria aplicar la paradoxa del gat de Schrödinger, que està mort i viu al mateix temps. És a dir, que es podria sentenciar que hi va haver, però no hi va haver violència, i, apa, tots contents. Convertiria la casa dels masovers de la Zarzuela en un jutjat Real, per dirimir en els litigis Leticia i Sofia. Bé, arribats a aquest punt, he de recordar-vos que, si em veniu a veure a la presó de Mas Enrich, els caliquenyos que fumo són els de Juneda.