Historia d'un semàfor de Vendrell

L’última peça que hi quedava a l’altura del número 36 del Camí de Mas d’en Gual, era moure el semàfor que estava al bell mig de la vorera. Aquesta problemàtica se sumava a la manca de vorera i un senyal de prohibit alineat amb el semàfor, que feia impossible passar per a la vorera si anaves amb un cotxet de nen. Va ser aquesta una de les problemàtiques que van portar a la primera reunió amb el Batlle Martí Carnicer l’any 2013, quan feia uns mesos que havien posat en marxa l’associació de Veïns del Tancat III. I va ser ell, el que ens va dir en aquella reunió que es donaria una solució, a un problema que el nostre secretari ja havia denunciat el Juny de 2012, sense obtenir resposta per part de l’Ajuntament.

Pel que fa a la vorera i el senyal, van aconseguir solucionar-lo el setembre de 2015 i he de dir que va ser un dels grans èxits com associació que van aconseguir, i fins i tot va formar part com a notícia del nostre primer Butlletí, encara que ja havien aconseguit altres petites victòries, tot pressionant molt a l’Ajuntament i perseverant molt en les nostres reclamacions, no perquè el nostre Batlle tingues un gran interès a donar-nos solucions.

Pel que fa al semàfor, va seguir al mateix lloc, sense que l’Ajuntament fes res per treure’l del bell mig de la vorera, però nosaltres vàrem seguir perseverant i, el 2016, a través d’una altra instància, van reclamar una altra vegada que el posessim de forma que no fos un problema per als vianants. Com era d’esperar per part d’aquest Ajuntament, no van contestar-nos res, ni van fer res de res.

Davant de la manca de solucions, van pensar que moure un semàfor a la nostra vila tenia un cost molt elevat i van decidir preguntar, el juliol de 2016, quants diners costava ficar-lo de forma que no fos un problema per al pas de la gent. I, dit i fet, a través d’una altra instància, van tornar a demanar el cost de moure’l, i una altra vegada, van xocar contra el mateix mur del silenci administratiu i menyspreu per part de l’Ajuntament i davant d’aquest silenci i menyspreu, no van dubtar, i van denunciar a l’Ajuntament, al Síndic de Greuges de Catalunya, per incomplir la legislació vigent en matèria de respostes administratives, com que no va contestar a la nostra sol·licitud de moure el semàfor i tampoc va dir-nos qui era el cost de fer-lo passats els tres mesos que estableix la llei.

Així doncs van esperar, i va passar el temps i al final, pressionats per al Síndic de Greuges de Catalunya, al 13 d’abril de 2018, van rebre la resposta de l’Ajuntament de Vendrell, que ens diu que moure el semàfor 20 centímetres, té un cost amb IVA inclòs de 408, 18 euros i forçat per al mateix Síndic, ho van col·locar de forma que pugui passar la gent. Hem tardat 6 anys a arreglar un petit espai del nostre barri, a la vegada que hem tornat a doblegar a l’Ajuntament.

La meva reflexió personal, com a secretari de l’Associació de veïns del Tancat III, és que encara que hem trigat molt a aconseguir-ho, 6 anys reclamant, és molt de temps. Ho hem tornat a fer, l’Ajuntament ha hagut de cedir i ara tenim la vorera construïda i el senyal i el semàfor ja no són obstacles per a la gent, hem guanyat aquesta partida i ha quedat demostrat documentalment que hi ha un greu problema a l’Ajuntament, perquè mirin bé una cosa, ens volem gastar un munt de milers d’euros al carrer Doctor Robert o al Tabaris, mentre que, a nosaltres, ens tracten de gastar per esgotament, fent servir el silenci administratiu com a eina, encara que no els serveixi de res. Nosaltres seguirem perseverant fins a aconseguir això que demanem, no defallirem ni ens rendirem, perquè tenim molta feina per fer i molts fronts oberts.