Hi ha gent a qui li agradaria tenir un Audi vermell. D’altres, un xalet amb un jacuzzi ple de cava i set amigues d’Inés Arrimadas a dins. Bé, alguns ja ho tenen tot això i tan sols els falta una república. Però jo, jo vull tenir un carrer. Per què no? Què no en té un el Tintín o Franco a Madrid? Ja m’imagino una adreça en un sobre: «Antonio Rodríguez-Mata de les Heras, carrer de Don Moisés Peñalver i Núñez, número 1036, àtic. 43006 Tarragona».
Així, ben gran, que la lletra ompli tot el sobre. Oi que sona bonic?
He trucat a l’Ajuntament. «Voldria que posessin un carrer al meu nom». «Senyor, per això ha d’haver mort». «Bé, és que em falten vuit anys per jubilar-me i aquestes coses s’han de preparar amb temps... Ho portareu a ple de dilluns?». M’ha penjat. Ho intentaré amb influències. Trucaré al Bonet, potser és ell encarregat de posar els carrers, com que és el primer d’arribar als matins...
Pobres, ja tenen prou feina amb els Jocs, l’Amfiteatre i els camions amb permisos de l’Ikea, així que els ajudaré una mica. Mirin, segons s’entra a Google Maps, vull el carrer de darrere del Carrefour, a les Gavarres. Allà on les rates tenen un casino. Crec que ara es diu carrer D. M’agradaria que al carrer construïssin un macrobasar xinès. Vull que m’enterrin a dins, amb un gran drac sobre la meva tomba, estil Valle de los Caídos. Així, la meva dona, ja posats, m’anirà a veure cada dissabte, mentre compra bolis i una cullera de fusta per a cuinar. També m’agradaria que al carrer hi hagués tres bars, una església, una caserna de la Guardia Civil i una oficina de l’INEM. Que es noti que estem a ‘Españña! Ostia!’