Som un desastre. Vivim en una ciutat i només la coneixem una miqueta més que un manter de Vic que acabi de baixar del tren. Vius al carrer Estanislau Figueres i no tens ni idea de qui va ser aquest home, només que fa cantonada amb Pin i Soler, que tampoc saps qui és.
Per què aquesta esbroncada a primera hora del matí? Perquè és probable que quan digui que s’ha jubilat Gonzalo Quintero, algú dirà que és un poeta andalús creador del sainet.
No vull morir-me sense el títol de Dret. Vaig començar a la URV el 2015 i porto sis assignatures aprovades. Un crack. De tota la universitat, em quedo amb les classes de Quintero. No m’agrada la gent que parla complicat per semblar més llesta. Per tant, ell era el professor ideal. Explicava el Dret Penal de forma clara i sense floritures. «Li han pres el pèl i ha tingut una pèrdua econòmica? Estafa. L’han enredat però no ha tingut una pèrdua econòmica? No és estafa» Així de claret. Al Gonzalo, no li agraden els alumnes que no miren a la cara, els que prenen apunts i després se’ls berenen el dia abans de l’examen. Ahir va donar la seva última lliçó, semblava de Dret, però realment era una lliçó de vida. El seu pare era de Jerez, com un servidor, per això li passa com a mi que, entre article i article, del Codi Penal, introdueix això tan valuós en un orador: l’humor.
Ahir vam riure i vam aprendre d’ell. Com diria Lolita: «Quintero és un monstre», del Dret i de la vida. Nosaltres no ens adonarem de la sort que tenim fins que un dels nostres néts expliqui: «El meu avi va estudiar amb Gonzalo Quintero! Quina passada!» Doctor, el trobarem a faltar.