Formació d'investigadors a la URV: canvi de paradigma

Un investigador és un curiós amb mètode. El mètode científic permet canalitzar la curiositat amb rigor i la seva solidesa rau a no acceptar amb complaença les noves troballes. El mètode científic les qüestiona contínuament, així és com els coneixements o bé són descartats per falsos o van guanyant solidesa.

Tradicionalment, el primer contacte seriós d’un graduat amb el món de la recerca s’ha donat en iniciar la tesi doctoral. A la nostra Universitat, aquest procés el canalitza l’Escola de Doctorat que acull els diferents programes on hi ha representades les línies de recerca de tots els àmbits. Els graduats s’incorporen als grups de recerca, aprenen i desenvolupen la seva tasca investigadora i representen el motor de la recerca que ens fa ser vistos internacionalment com una Universitat investigadora.

Però, hi ha un canvi de paradigma en el món de la recerca. Avui he fet classe als meus alumnes de primer de medicina, hem analitzat i criticat un treball d’investigació sobre la supervivència després de patir un ictus. El remarcable d’això és que la primera vegada que jo vaig fer un exercici semblant va ser quan vaig començar la meva tesi doctoral. Ells ho fan a primer, perquè el mètode científic és un mètode que s’aprèn i es millora practicant i aplicant-lo. En els nous graus, sovint ho fan des de primer, ho continuen fent a un grapat d’assignatures al llarg del grau i ho posen en pràctica fent d’alumnes interns o amb el treball de fi de grau o de màster. Ja no ens limitem a formar graduats, uns quants dels quals entraran al món de la generació de coneixement. Estem formant promocions de graduats que ja estan entrenats en el mètode científic. L’impacte d’aquest fet és enorme i té un doble vessant.

D’una banda, perquè algú que sap com aplicar el mètode científic no només és un investigador en potència, també és un professional molt més ben preparat per identificar, analitzar i abordar els reptes derivats de la seva responsabilitat. D’aquí la importància que la recerca sigui ben present en tots els àmbits de coneixement de la URV. D’una altra banda, i aquesta és una perspectiva molt engrescadora, els graduats que arriben a l’Escola de Doctorat cada vegada estan més ben preparats per la recerca. Si a això li sumem la qualitat contrastada dels nostres grups de recerca, ens trobem davant d’un escenari ideal per fer un salt endavant. Potser no en veiem encara els efectes però aquest és un tsunami imparable i la URV ha d’estar preparada per aprofitar tot aquest potencial i fer aquest salt qualitatiu. Quan aquest tsunami arribi només cal que tinguem preparat el trampolí, i aquest trampolí es diu Escola de Doctorat.