Ahir al matí passava per davant la Ciutat de la Justícia de Barcelona i vaig olorar un moviment estrany. Ja saben, el meu sisè sentit basat en el fet que, si veus 25 furgonetes de Mossos, 50 advocats i 100 policies, és que alguna cosa passa. La qüestió és que es jutjava un motí ocorregut el 2002 a Quatre Camins i m’ha vingut al cap una circumstància viscuda a la presó de Tarragona durant la meva època de crime & court. (Sempre em vaig voler dedicar a l’humor, però el destí em porta a fer coses serioses) A veure si ara, abans de morir, puc fer aquí alguns acudits i ja em realitzo.
El 1990 jo era un redactor de successos sense gaire convenciment. Segur que no em llegien ni a casa meva. Però, es va donar el cas que vaig tenir un coneixement carnal a Madrid i aquell dia en què estava absent (per causa major) es va formar un motí a la presó de El Corte Inglés. Hi havia aquella típica escena de peli amb el Governador, Maldonado (que estava a tres llocs alhora), l’alcalde i l’alcaid. Un pres va cridar un nom poc intel·ligible des de la teulada: «Volem parlar amb Moisès Peñalver!». L’endemà, l’hostessa de l’avió Madrid-Reus em portava la premsa mentre em prenia un croissant amb un cafè. No cal dir que el cafè va anar a parar directament a la camisa blanca i no em vaig ennuegar de miracle. Un titular deia que m’havien cridat per fer de mediador en un motí! A mi! No sabien el que feien, penseu que el 2008 vaig estudiar Negociació a la UOC i vaig suspendre estrepitosament. Segons la professora, allò no era per a mi, era per a policies preparats, per exemple, per mediar en motins a les presons.