«Miri, truco per aquesta plaça que han publicat avui vostès al Col·legi de Periodistes?». «Sí, és clar. Em permet una pregunteta? Té vostè titulació universitària de subgrup A2?», «No, però visc a un 5è-C», «Ui, com ho sento, vostè no pot accedir a la plaça». «I, si li dic que faig uns articles divertits al Diari Més?» «Ho sento, senyor, només subgrup A2». «Escolti, em permet, a mi, que li faci una pregunteta: No sabrà vostè com han accedit al seu càrrec 167 assessors del Gobierno Rajoy sense titulació? No sabrà vostè, per casualitat, per què treballen per a l’Estat 68 assessors que no tenen ni el títol d’EGB? No sabrà per què 16 assessors de l’Ajuntament de Las Palmas no tenen titulació i, a mi, no em van admetre al de Tarragona? No sabrà tampoc per què em demanen el nivell B2 d’anglès per a un lloc de treball de copy-paste, si el president Rajoy no sap ni vocalitzar?
Estem en un país de pandereta. Seguim amb la política de valorar la gent com si estiguéssim jugant al joc aquell dels barquets: A2-C1, enfonsat!
Estudio anglès a Serviesports i he de preguntar-li a l’Òscar si tenen alguna activitat docent sobre piloteig i/o amiguisme. O millor, un curset per aprendre a tocar la «flauta» o a elaborar la mamadeta de Santa Tecla, això sí que seria bo per a la meva intel·ligència desaprofitada. Precisament, anant a classe, m’he trobat un amic. Li pregunto pels seus fills i salta com si hagués de disparar: «El Jordi ara està molt ben col·locat com a enginyer químic, a la Maria, la tinc de dentista, i el petit, ui, el petit fa classes a la universitat». «De què?», pregunto. «De Pablocasadismo». Aquest, aquest sí que té futur.