Alegreu-vos i celebreu-ho

Gaudete et exultate «Alegreu-vos i celebreu-ho», la darrera exhortació apostòlica del papa Francesc no és un tractat teòric sobre la santedat, sinó un desig de fer comprensible aquesta paraula, santedat, en el món actual.

En primer lloc recorda, d’acord amb la doctrina del Concili Vaticà II, que l’exigència de ser sants no va dirigida només a sacerdots i religiosos, sinó a tot el món. Com? Posa d’exemple aquests casos: «Ets consagrada o consagrat? Sigues sant vivint amb alegria el teu lliurament. Estàs casat? Sigues sant estimant i ocupant-te del teu marit o de la teva muller, com Crist ho va fer amb l’Església. Ets un treballador? Sigues sant complint amb honradesa i competència el teu treball al servei dels germans. Ets pare, mare, àvia o avi? Sigues sant ensenyant amb paciència als nens a seguir Jesús. Tens autoritat? Sigues sant lluitant pel bé comú i renunciant als teus interessos personals.»

En segon terme el Papa s’esforça a contrarestar la idea que dur una vida santa equival a portar una vida trista, sacrificada i avorrida. Diu: «No tinguis por de la santedat. No et traurà vida, forces i alegria. Tot el contrari, perquè arribaràs a ser el que el Pare va pensar quan et va crear.» I aquí recull una frase de Léon Bloy: «A la vida hi ha una única tristesa: la de no ser sants.»

Pel que fa als camins per a ser sant, l’exhortació resulta tranquil·litzant per als qui pensen en models difícils d’imitar. Escriu el Papa: «No es tracta de desanimar-se quan un contempla models de santedat que li semblen inabastables. Hi ha testimonis que són útils per a estimular-nos, però no perquè hàgim de copiar-los, perquè això podria allunyar-nos del camí únic i diferent que el Senyor té per a nosaltres. El que interessa és que cada creient discerneixi el seu camí i tregui a la llum el millor d’ell mateix, allò tan personal que Déu ha posat en ell, i no que es desgasti intentant imitar una cosa que no ha estat pensada per a ell.»

Recomano la lectura reposada d’aquest document al qual dedicaré algun altre comentari. Tot ell està escrit amb la vivacitat habitual del Papa, fins al punt d’emprar expressions tan suggeridores com «els sants de la porta del costat» o «la classe mitjana de la santedat».

En síntesi, ve a dir-nos que la santedat també és per a tu. Anota: «Tot i que l’existència d’algú hagi estat un desastre, tot i que el vegem destruït pels vicis o les addiccions, Déu és en la seva vida.»