El malalt digital

Fa unes setmanes parlava de «l’esport sense esportistes», ara em toca parlar de «la sanitat sense metges presencials» o, per ser més acurats, dels «malalts digitals», entès com la nova fórmula sanitària en portes que, més aviat que tard, serà una realitat pràctica, insospitada només fa uns anys i que comportarà canvis impensables en la trobada d’una eficàcia, a tots els nivells, amb resultats molt millors del que ens pugui donar la mateixa cura clàssica.

Evidentment el tema no és fàcil, i costarà un esforç mental per ubicar-nos en el nou model, especialment per aquells que estem acostumats a les «visites» presencials com una fórmula mèdica irrenunciable, ara bé, el nou marc també comportarà conseqüències molt variades que van des dels mateixos costos, fins al «negoci» que suposarà passar de la rutina assumida i urgent, a un panorama on la via «telefònica», amb totes les seves variables, de present i futur, comportarà uns «canvis» en positiu.

És cert que la nova tecnologia sanitària hauria de fer normal conceptes que avui encara es queden lluny del debat quotidià de la majoria, malgrat que la seva evidència vital per diagnosticar amb èxit sigui emblemàtic en una fórmula d’actuar cada cop més imposada.

Parlar de bancs de dades sanitaris als que es pugui tenir accés «sempre» i sense limitacions, independentment d’on ens trobem, produint-se una globalització també en aquest sentit, que ens garanteix uns tractaments on «l’historial personal» és vital. L’exemple de la «recepta digital» i les visites mèdiques indirectes, també seran un avanç que haurà de gaudir de màximes garanties i que ja comença a publicitar-se com un fet que serà quotidià ben aviat; tot això a més lligat a la pròpia «connexió indirecte», però amb moltes garanties.

Estem, per tant, dirigits cap a una formula on la novetat ens haurà de garantir una eficàcia que, d’entrada, sembla evident i avalable per uns fets objectius fora de dubtes, però tampoc es pot oblidar que la «revolució en marxa» tindrà els seus problemes de tot ordre, no solament d’adaptació per part de la ciutadania, sinó també en el tema econòmic on els laboratoris, les associacions d’usuaris, les assegurances i el mateix govern, s’hauran d’acomodar amb urgència, intentant tots buscar el seu propi benefici.

No oblidem que els laboratoris tenen el seu pes en tot el que ve i amb el seu potencial exigiran una part del «nou pastís de negoci»; també les Administracions Públiques voldran, sense renunciar a l’eficàcia per la gent, trobar fórmules de control de despesa en un apartat de referència en tots els pressupostos públics, i les mateixes reunions de persones que vetllen per una proposta sanitària amb garanties, hauran de dir la seva; sense descartar el pes de les «assegurances sanitàries» interessades en uns resultats molt significatius.

Per acabar, tampoc oblidem quin pes tindran les grans plataformes de referència en el món d’internet, entès en la seva més amplia concepció, que també voldran el seu protagonisme, que ja comença a ser real en altres mons, fina ara reservats als operadors de tota la vida com en el marc bancari, i que ja veuen com un nou competidor a «marques» com Google, Apple, Microsoft, etc., que de segur tampoc renunciaran al tema mèdic com una fórmula de negoci on presentar la seva credencial de competitivitat.

Esperem que la medicina informàtica pugui ser un bon auguri, que això no suposi límits, per també convertir-se en una millora de serveis, més eficàcia i amb resultats millors dels ara vigents. Els conflictes d’interessos que es donaran, esperem que comportin resultats positius per tots, no sigui que la nova experiència s’estanqui en una pura lluita comercial sense comptar amb els ciutadans.