Del 'teatro del bueno' al finestral obert

Se sap que, quan els polítics parlen, a vegades fan teatre, han de fer teatre, davant els parlaments i els mitjans de comunicació. Es diuen de tot i després comparteixen la canya, per exemple. Tots som professionals del nostre treball i també fem teatre quan toca. L’entrenador José Mourinho va dir que el Barça havia fet «teatro del bueno». Ara vaig a fer el guió-xassís d’una obra teatral, potser una gran tragicomèdia?, amb tres actes.

Antecents. Pedro Sánchez. Resilient i ressuscitat. Al Diari Més del 16 de novembre de 2016 el meu article començava «Després del 20-D, l’acord amb Cs per a facilitar que Pedro Sánchez fos president d’un govern de progrés i reformista, no va ser possible, ja que Podemos va votar en contra com el PP... L’espectacle de l’1 d’octubre amb la renúncia final del secretari general ha provocat un dany descomunal... Li han fet la vida impossible... Va trair els interessos d’Espanya... Sempre lluita fins al final... Siguis resilent».

El 31 de maig de 2017 en aquest mateix mitjà escrivia: «...Al cap de sis mesos, Sánchez ha arrasat i guanyat les primàries... Ara l’aspirant outsider ha vençut dos establiments el socialista i l’econòmic... Està obligat a cohesionar el partit i esborrar les seves pulsions caïnites... Acabava de la manera següent el renacido-ressuscitat té molta vida política al davant».

Primer acte. Aprovació de pressupostos 2018: dimecres 25 de maig. L’acord més important de qualsevol administració és l’aprovació del pressupost. Doncs bé el Partit Popular amb el suport de Ciutadans-Cs i el Partit Nacionalista Basc-PNB els aprova i els garanteix l’estabilitat del Govern d’Espanya fins l’any 2020.

El tempos en política és fonamental. Avui és blanc i demà és negre. Quin ministre espanyol pensava, i tots els càrrecs que hi ha darrere, uns cinc-cents, que al cap d’una setmana tot s’hi ha anava en orris, com el sucre al cafè. És la democràcia. És constitucional, per cert una Constitució que la vàrem votar els que tenim més de 57 anys. Deu n’hi do.

Segon acte. Cas Gürtel (1995-2002): dijous 24 de maig. L’Audiència nacional condemna, amb 1.687 pàgines, a 29 dels 37 encausats a 351 anys de presó i al PP a pagar una multa de 245.000 euros. Angel Hurtado, president del tribunal, va emetre el seu vot particular, escrit el dilluns 21 de maig. Es certifica l’existència d’una caixa «B» en el PP, almenys des de 1989, pagant campanyes electorals amb el diners bruts de la trama. El PP creia que era un afer «del passat», però no. La sentència inclou molts delictes: 28 de prevaricació, 24 de «cohecho», 26 de blanqueig, 36 de malversació i 20 contra la hisenda pública. Ha quedat acreditat que el grup de Correa va posar en marxa «en paralelo un auténtico y eficaz sistema de corrupción institucional a través de mecanismos de manipulación de la contratación pública central, autonómica, y local gracias a su estrecha y continua relación con influyentes militantes del PP». Els pagaments a «M. Rajoy», semblen certs, per molt que ho negués davant els magistrats: el president del Govern va mentir. A partir de llavors, el Govern i el PP van intentar traçar un tallafoc al voltant de Rajoy. Al mateix dia el jutge enviava a Zaplana a presó (cas Erial) pel seu risc de fuga i destrucció de proves. Per què Bárcenas, Correa i tots els seus, siguin polítics o no, eren tan cobdiciosos i tan corruptes?

Tercer Acte. Moció de censura: divendres 25 de maig. El PSOE registra la moció de censura, sense pactar res amb ningú. El PP i Cs diuen que Pedro Sánchez és Judas i és líder d’un govern Frankenstein, estic més amb el substantiu que el periodista Antoni Coll ha escrit que Sánchez ha estat Hamelín.

Gairebé tots contra el PP, insòlit? El PP s’ho ha guanyat a pols, el suflé mai ha baixat, aquest ha estat la gran errada popular. Els 11 de setembre, any darrer any, sempre més gent al carrer, i ells ni cas, i la pilota cada vegada més grossa, no de neu ni de sorra, sinó de pedra. I així estem. Per dignitat democràtica tots van votar en contra, menys Cs, per millorar el que tenim, o era millor esperar fins al 2019/2002 amb el PP? Des del Govern també s’han fet il·legalitats, s’ha prevaricat. Es fan coses per venjança o si no com es defensa la dispersió dels presos polítics que estan a 600 quilòmetres de la seva família, per un costat, i tenim a Bárcenas, Zaplana, per exemple, a menys de 20 quilòmetres de casa seva, per un altre? La Constitució ho garanteix tot plegat? O és la Fiscalia General de l’Estat i els magistrats que interpreten d’una manera molt interessada (particular-singular? Existeix la separació de poders realment?

Rajoy haguera pogut dimitir, però no ho va fer. Per què? Hagués significat reconèixer la seva culpa del cas Gürtel, que és qui va fer vessar el got d’aigua i propiciar la rebel·lió de la moció de censura. Quan a Catalunya, per activa i per passiva, es reclama que des de la Generalitat –Mas, Puigdemont, Torra– s’ha de governar per a tots els catalans, qui governa, governa sempre per a tots? És una utopia, una fal·làcia.

Desenllaç. Quarta moció des de la democràcia. Primera guanyada sense pactes públics. Sens dubte era part de l’estratègia. Ara és una oportunitat per regenerar la classe política èticament i que serveixi per dialogar, reconstruir els pons enfonsats. El que ha passat l’u de juny ha estat increïble. L’escalada de confrontació continua que estem patint s’ha de frenar ja. Des de Catalunya hauríem de recuperar el catalanisme històric, ara obligadament sobiranista, també separatista, amb l’esquerra espanyola. En resum, tenim el finestral ben obert, que circuli la generositat i el seny de tothom, polítics i ciutadans.