Gratitud

El mes de maig sempre ha estat particular per a mi. Vaig néixer el primer dia d’aquest mes i en aquest mateix, vaig obtenir la confiança tres vegades consecutives per part dels meus conciutadans com a cap de llista d’ERC.

És un mes que em porta a sentir la gratitud com una experiència existencial profunda.

Gratitud per Joan Meliá i la seva dona Pepi, que em van fer conèixer ERC Cunit. En Joan em va fer de pare polític i em va portar de la mà fins a ser el seu relleu a ERC Cunit. Malauradament en el moment en què finalment ERC tornava a tenir un regidor, ens va deixar.

Gratitud per Carles Adan que durant anys em va acompanyar com a President de la Secció Local. Ho va fer com un germà demostrant una intel·ligència i uns valors molt difícils de trobar en una persona. Amb ell vam poder consolidar el nostre projecte polític a Cunit.

Gratitud, immensa gratitud, cap a totes les companyes i companys que he tingut i tinc: els que encara hi són i els que han decidit fer un altre camí. De tots he après; a tots dec la seva sincera col·laboració, afecte i respecte. Mai he hagut de preocupar-me pel famós dit que assenyala que “els adversaris els tens fora i els enemics en casa”. En això tots han estat un exemple d’anteposar el projecte comú als legítims interessos i aspiracions personals.

Gratitud a totes les persones que han estat i continuen estant al meu costat, començant per la meva dona i els meus fills. I als meus amics, pocs però més valuosos que qualsevol tresor.

Per tot això Maig em sembla el més perfecte per confirmar que a les pròximes eleccions municipals del 2019 jo ja no seré el cap de llista de Cunit. És l’hora de fer un pas al costat i deixar que un nou lideratge consolidi i millori el projecte polític col·lectiu que representem des d’ERC Cunit. Estic molt content de poder continuar treballant encara amb més força l’any de legislatura que queda sabent que al final, com una cursa de relleus, hi ha unes persones preparades a prendre el testimoni i portar-ho amb més força cap endavant.

Perquè un projecte polític és com la torxa de les olimpíades que es passa de mans en mans il·luminant les persones i els carrers. Cadascuna de les persones que la porta ho fa posant el millor de si mateixa, conscient que l’esforç personal es torna col·lectiu i això, és el que fa avançar la torxa fins al seu destí. I moltes persones que vénen de llocs diferents es posen a córrer juntament amb qui porta la torxa fent el mateix camí, cap al mateix destí.

Jo estic arribant al final del meu trajecte i l’any vinent a una altra persona li tocarà liderar la cursa sabent que al seu costat tindrà moltes persones que correran amb ella. Perquè ni és una cursa ni un lideratge personal; és comunitari! I acabo ple de Gratitud per tu Carme, la nostra Presidenta de la Secció Local i des del passat 2 de juny, alcaldable per ERC a Cunit. Són anys que estàs al meu costat amb humilitat, intel·ligència, paciència, afecte i lleialtat. No trobo millors mans per a liderar el nostre partit ara que s’acosta el relleu. Em tindreu sempre al vostre costat, però ara és l’hora que la torxa la portin altres persones.