La referència del preu del petroli

Fa molts mesos que tot el relacionat amb el preu dels carburants no formava part dels titulars de premsa ni del debat a les tertúlies periodístiques, però el tema ha tornat a ser d’actualitat per una sèrie de moviments «globals» que han comportat una incidència directa sobre el cost de l’energia concretada en el petroli.

Novament, ens agradi o no, la realitat mundial ens ha recordat la nostra interdependència i que les variables que passen i succeeixen més enllà de casa nostra, condicionen de manera directa el nostre present i futur més del que puguem sospitar o ens puguin vendre. La realitat és la que és i el que novament queda clar, és que determinades decisions que segurament es prenen a milers de quilòmetres per «poders» insospitats, ens marquen de manera inapel·lable.

Tornant al tema concret del petroli, després de quasi tres anys de calma, torna a constituir-se com centre no desitjat, del debat polític i econòmic, però el que és més greu, amb incidència directa sobre les economies familiars que finalment seran les que hauran de suportar una «inseguretat de preus» que segueix sent evident per damunt de qualsevol debat basat en la lògica.

La dinàmica alcista que ha començat a primers de maig, pel que fa al preu del «barril», que constitueix la referència obligada, sembla que no té un final previsible, qüestió que es fa evident amb les declaracions dels responsables de referència en el sector, però per sobre de tot, a la mateixa situació d’equilibris globals en determinades noves, posen en dubte la tornada a una estabilitat desitjada però que no passa pel seu millor moment; així la mateixa situació de l’Orient Mitjà, el posicionament de Rússia o la desestabilització indirecte de punts en conflicte com Iran, Corea i Veneçuela, ens augura una inestabilitat fora de dubte.

Estem, com a conseqüència de tot l’anterior, en un nou model de costos energètics que passaran la seva factura davant la mateixa incapacitat dels governs de buscar alternatives possibles al fet objectiu d’uns mercats subjectes a variables polítiques insostenibles, si no són fruit d’acords multilaterals cada cop més allunyats de la pròpia «necessitat». En qualsevol cas, el tema té la seva anàlisi i sobretot les seves conseqüències, més o menys previsibles, però que incidiran directament sobre una forma de conviure complicada.

Però a més de tot el que comento, tampoc podem oblidar altres variables, que a vegades sembla no es vulguin veure, i sobretot per una Europa que, embrancada en la seva incoherència interna, cada cop es veu «més lligada» a una dependència global de la qual és impossible sortir-ne.

La continuació de la línia de pujada emblemàtica de preus petrolífers, no descartable, comportarà conseqüències directes sobre uns pressupostos públics, molt «tocats», que ja veurem com fan front al problema si a més tenim en compte la seva incapacitat de fre d’una despesa pública descontrolada.

És possible que es tingui la temptació de buscar les solucions en la ideologia política, tal com es fa en el model «veneçolà», però l’evidència pràctica posa de manifest que el deute de les administracions no pot ser infinit i, per tant, variables com les que esmenten només són garantia de negativitat per una ciutadania farta de «bones paraules» i pocs resultats.