Els Jocs del Mediterrani de Tarragona

El Mar Mediterrani (mar enmig de terres) no és una gran extensió d’aigua si se la compara amb altres, ja que té 3 milions de quilòmetres quadrats, enfront dels 106 de l’Oceà Atlàntic o els 180 milions del Pacífic.

Però el Mediterrani està vorejat per països que han construït el que anomenem la cultura occidental, hereva de les civilitzacions grega i romana i amb el segell del cristianisme. Aquests països riberencs tenen en comú moltes coses, fins i tot un clima en general benigne i uns cultius característics.

En base a aquestes sintonies es van organitzar l’any 1951 els primers Jocs Olímpics de la Mediterrània, que enguany se celebren a Tarragona. Des del 22 de juny fins a l’1 de juliol, les nostres seus i subseus olímpiques acolliran atletes dels tres continents banyats pel mar: hi estaran representats disset països europeus, dos asiàtics i cinc africans.

En l’estela del moviment olímpic, arrelat a l’antiga Grècia, gaudirem d’una multiplicitat de proves esportives. En la seva millor versió l’esport agermana les persones i els pobles. Tarragona es convertirà aquests dies en la capital d’aquest esforç que posa en relleu les habilitats humanes i la solidaritat fonamentada en la mateixa consideració de tots i en el respecte a unes normes comunes.

Penso que aquesta dinàmica olímpica no sols es reflecteix en l’estat físic dels seus atletes, sinó sobretot en les seves qualitats morals: esforç, predomini de la voluntat, constància, respecte a l’adversari, reconeixement dels mèrits aliens.

En la vida espiritual es pot establir un paral·lelisme. Així ho va fer sant Pau en la seva primera Carta als Corintis, quan escriu: «¿No sabeu que a l’estadi tots els corredors es llancen a la cursa, però només un s’emporta el premi? Correu bé per poder-vos-el endur! L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà» (9,24-25).

Celebro que Tarragona i poblacions properes acullin aquests Jocs i desitjo expressar la meva gratitud als impulsors de la candidatura, a tots els qui hi han treballat i en especial als voluntaris que ajudaran a l’èxit d’aquesta convocatòria fent que els nouvinguts es trobin com a casa seva.

Finalment, també serà important que les instal·lacions inaugurades, després de molts esforços per al seu finançament, quedin al servei de les persones que viuen en aquestes poblacions i els seus barris.

Són pensaments que em venen en contemplar aquest esforç esportiu realitzat per a la celebració d’uns Jocs als quals els desitjo el millor.