Cal valorar el raïm i el vi per a les nostres DO

Des de sempre, a Catalunya i segurament a la major part de zones productores de l’Estat espanyol, el preu del raïm i el preu del vi que s’ha pagat a la pagesia no s’ha diferenciat entre raïm i vi amb destí taula i raïm i vi amb destí a Denominació d’Origen (DO). Independentment de si hi ha hagut anys de sequera, gelades i pedregades, els preus de la matèria primera amb destí a ser vi de DO, de límits determinats i amb uns paràmetres de qualitat superior, han acabat sent els que en aquell moment volien els embotelladors i no els que corresponien a una producció limitada geogràficament i qualitativament. Per tot això, defensem que cal posar fi a aquesta situació.

El preu del raïm i del vi per a una DO sempre ha de ser superior al preu del raïm i del vi amb destí taula. Els darrers preus pagats als viticultors encara són baixos, s’assemblen més als preus del vi sense DO que als preus de vi delimitat geogràficament i que compleix els requisits d’un plec de condicions.

Abans, els embotelladors compraven, emmagatzemaven i l’anaven fent servir quan el necessitaven, però ara això ha canviat completament. Els embotelladors no volen despeses d’emmagatzematge, i per tant, o bé compren només el que necessiten quan ho necessiten o bé traslladen els costos d’emmagatzematge als productors.

Històricament, els viticultors hem produït raïm i vi, i després hem decidit quin destí li podem donar. Creiem que allò desitjable és, cada vegada més, que es produeixi per a un destí o qualitat determinats, preestablerts. Creiem que una eina bàsica per assolir-ho és que ambdues parts signin contractes anuals o, millor, plurianuals, en els quals s’estableixin unes condicions de pagament, preu i clàusules acordats, i que les dues parts se sentin còmodes i amb perspectives de futur estables i segures.

El fet que els viticultors sapiguem què ens demanen els nostres clients, els cellers elaboradors i embotelladors, comportarà en molts casos haver d’adaptar les nostres explotacions a aquestes exigències, i en aquest punt demanarem a l’Administració tot el suport. Per això és bàsica l’existència dels contractes a mitjà i a llarg termini, que assegurin la compensació econòmica adequada perquè la relació client-proveïdor tingui futur.