L’emperador i el Pepus recorrien Tarraco sobre una llitera d’Uber, portada per vuit esclaus voluntaris dels Jocs, davant el cabreig dels taxistes. Pepus volia quedar bé i va proposar al mandatari dinar a la posada Cocvla, de Carolus Esautomatix. L’aturada permetria que Allué el Galè guarís les cames dels pobres portadors amb un ungüent secret... el Reflexus.
Els Jocs començaven l’endemà i, per celebrar-ho, Adriano assistiria al concert inaugural. Les crispetes encara no s’havien inventat, així que va entrar al Mercat per comprar sushi, però el seu comptable el va aturar cridant: «Senyor! En tot l’Imperi no hi ha sestercis per pagar una safata!». El Teatre estava abarrotat per l’actuació d’un grup vingut de l’illa de Lesbos, després que Brutus hagués hagut de matar un trobador de la Bética, un tal Pitingo, que no va agradar al públic. L’emperador –no gaire aficionat a la música– hauria preferit un espectacle de cristians i feres a l’Amfiteatre, però s’havien prohibit arran de les protestes animalistes en defensa d’un lleó a qui se li havien indigestat tres independentistes.
A falta de feres van decidir que visitaria l’estadi d’Agro Clarus.
Però, en arribar a Parco Centralis, un escamot de sindicalistes, encapçalats per en Josepus Estrata i la seva filla, Delacup, van alliberar els esclaus sota el crit de: «Sin sestercio no hay comercio». Per sort, Floria sortia de comprar-se una túnica a Primarcus i Bonetus va demanar-li què flotés un autobús que els dugués a les instal·lacions d’atletisme, on entrenava Marianus Puntus, un galaic amb barba que corria com si hagués robat alguna cosa.