Els Jocs de Tarragona: un pont concòrdia i un exemple de superació

Per fi ha arribat al gran dia. L’hora solemne de les comarques tarragonines. Avui comencen els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. Els Jocs de la pau.

De la pau en un mar que neix amb la mateixa memòria dels homes. La mitologia grega ens parla del mític heroi Hèrcules que, separant els continents d’Europa i Àfrica, va crear el mar Mediterrani. Un mar que acolliria el naixement de Tarraco, una ciutat oberta al mar que és com dir oberta al món.

Malgrat les innombrables dificultats que hem hagut de superar, finalment els Jocs ja són una realitat i un èxit de tots, del conjunt de la societat tarragonina. Farem els millors Jocs Mediterranis de la història. Crec, sincerament, que aquest és el camí: quan sumem junts -en un esforç col·lectiu de la gent i amb la col·laboració lleial de totes les institucions implicades- guanyem i no hi ha obstacle que no siguem capaços de superar.

I aquí vull subratllar el gran esforç que ha fet la Diputació de Tarragona per aconseguir portar el projecte a bon port. Un projecte, realment, de país que ha estat possible gràcies al compromís dels ajuntaments, de la Diputació, de la Generalitat, del Govern de l’Estat i de la Unió Europea. Compartint, construint i sumant –és a dir, exercint els mateixos valors olímpics-, així és com avancem i assolim fites històriques.

Sempre he cregut que la creativitat, l’empeny i el talent dels tarragonins i tarragonines, quan treballem amb lleialtat i constància, no té sostre. Aquest orgull tarragoní, que es palpa aquests dies a peu de carrer, és realment molt emocionant. Només cal pensar en els milers de voluntaris dels Jocs que s’han ofert per ajudar. Gràcies pel vostre compromís. Sou un exemple i un estímul de cara al futur. L’alcalde Ballesteros ha saludat els Jocs com una porta oberta, com un pont de diàleg, i una invitació a la convivència des del respecte gràcies al llenguatge comú i universal de l’esport. La Pax olímpica. Té raó l’alcalde quan defensa la reivindicació de la vigència d’uns valors que han convertit el Mediterrani en el lloc del món més vigorós entre societats, i que ha exercit un paper en la història humana que ha sobrepassat, amb escreix, qualsevol altra extensió d’aigua.

Perquè sabem que com a mediterranis la nostra herència és plural i que això esdevé una riquesa i no una debilitat. Sabem que els vells odis quedaran enrere i que els discursos excloents aniran perdent força. Sabem que a mesura que el món es fa més petit la nostra humanitat comuna prevaldrà i es reforçarà; i que Tarragona complirà amb el seu deure de marcar, gràcies a l’esport, l’inici d’un nou període de pau, concòrdia i convivència en aquest mar que ens estimem tant.

Sabem també que els reptes que tenim al davant són molt importants, seria absurd oblidar-ho. Potser ho seran també els instruments que hàgim d’emprar per superar-los. Però els valors no, els valors són immorals, els valors són els que sempre han caracteritzat la nostra societat: honestedat, esforç, valentia, treball en equip, tolerància, respecte i una capacitat invencible de superació en l’adversitat. Aquests valors seran avui presents a Tarragona. Aquests valors ens faran guanyar els reptes del futur.

«Van triomfar perquè no sabien que era impossible», deia el poeta, en un aforisme que perfectament es podria aplicar als Jocs Mediterranis de Tarragona.

Avui, doncs, tornarem a ser la capital del Mediterrani, la nostra nova gran pàtria. I, n’estic convençuda, sabrem representar dignament la nostra identitat plural, solidària i respectuosa –que tant identifica la gent de Tarragona–, d’esperit i vocació cosmopolita i tolerant. Amant de la pau i de la llibertat.

Gràcies a tots i a totes els qui ho heu fet possible perquè aquesta victòria és vostre!

Visca els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018!