«Ara, comptaré en qual manera foren inaugurats els Jocs i alguns secrets. Gairebé es va veure en front la casa del marquès de Ballesteros, al Rey el va assaltar un pensament porós, i tal, que per poc li fes deixar la començada empresa, i va que li va venir a la memòria que no portava en el sarró el discurs que el seu fidel escuder, per nom Sanchoz, havia-li escrit durant la nit. Conforme a la llei i a les aparences, un Rey i ni podia ni devia prendre ploma ni escriure sota la pena de ser tratat qual cortesà o plebeu. Fora així que decidí inaugurar amb mots breus el que havia de ser d’una ora d’ensalçador parlament, mentre ordenava encadenar al fidel Sanchoz a malfacer els seus ossos en una masmorra humida a la torre, davant l’anfiteatre.
La ciutat era un bull de festa, però escoltaren-se shiulidos y tambores de los nom Delacup, contra la figura regia. Homes d’ordre impediren que aquelles cridories arribaren a les orelles dels assistents a la Gimnastica. A la festa, petits cantaren Te Deum laudamus i faceren boniques candeles de trons i llums al cel que foren vistos desde Reos, mes deien que per Sant Pere ells els farien més forts i sonors. Un cavaller baixar del cel amb estandarte shiulado fora la muralla.»
Uf, osti tu, ja m’he cansat del català antic. No sé quant devia trigar a escriure el Tirant lo Blanc. I quan s’equivocava? Com devia corregir aquest home? Amb typex? Parlant de corregir, he sentit a l’alcalde per la ràdio amb el Giralt. Ha dit una cosa que m’ha seduït per infreqüent. Quan li han preguntat pel protocol ha contestat: «No en tinc ni punyetera idea». Mira, com jo!