Benvinguts a la Tarragona mediterrània

El 14 d’octubre de 2016 vaig publicar un article amb què acabava així: «Tarragonins, gent del Camp de Tarragona, catalans, espanyols, europeus, persones mundials, heu de saber que Tarragona celebrarà els seus Jocs Mediterranis i seran tot un èxit sense cap mena de dubte». Òbviament feia referència a l’any 2017 i no va ser possible, per molts motius. Potser en síntesi hi havia dos importants:

1. La primera vegada que a la democràcia espanyola teníem el govern de l’Estat en funcions, des de feia quasi un any i 2. La picabaralla entre Alejandro Blanco i Miguel Cardenal, president del Comitè Olímpic Espanyol i Secretari d’Estat de l’Esport, respectivament.

Els XVIII Jocs Mediterranis/JM tenen les següents dades objectives:

1. Pere Valls, va ser l’ideòleg. Pere va ser àrbitre d’atletisme als Jocs Olímpics de Barcerlona ‘92, va viure el que significa la simbiosi de l’esport i la ciutadania, i això ho volia per la seva Tarraco imperial. Més endavant Raül Font, Conseller d’Esports de l’Ajuntament va ser qui va iniciar el procés administratiu i polític per portar els JM a Tarragona. Ara ja formem part de les ciutats que des de 1951, cada quatre anys, han estat seu dels JOCS: Alexandria, Barcelona, Beirut, Nàpols, Tunísia, Esmirna, Arger, Split, Casablanca Latakia, Atenes/1991, Llenguadoc-Rosselló/1993, Bari, Tunísia, Almeria (2005), Pescara Mersin, Tarragona i el proper a Oran. Per cert, Tarragona és la ciutat amb menys població que viu uns Jocs.

2. Anella Mediterrània. La ciutat té de ponent a llevant 14 quilòmetres de costa i de nord a sud 4,2 quilòmetres. Manca cohesió social i urbanística. Ponent històricament ha estat en l’oblit, per això es va decidir que en les seves 28 hectàrees es realitzés l’Anella, amb el seu Palau d’Esports com la joia de la corona (5.000 espectadors), una piscina olímpica de 50 metres, rehabilitar la pista d’atletisme de tartan (6.000 espectadors) Tenim ja el llac i la zona d’aparcament, que després serà la Ciutat esportiva del Nàstic.

3. Participació. A Tarragona tenim actualment: entre els jutges federats i els representants dels comitès internacionals sumen 1.000 persones, igual que tots els periodistes acreditats de tot el món i 4.000 voluntaris actius, amb una bossa de 8.000. Hi participen 4.500 esportistes, alguns amb medalles olímpiques, campions mundials o europeus, que representen a 26 països i practicaran 31 esports. Tot plegat significa més de 50.000 pernoctacions i l’audiència televisiva acumulada pot arribar a superar els 490 milions d’espectadors a través del Canal Olímpic i l’assistència a les competicions es calcula en més de 150.000 persones.

4. Oportunitat única. Aquests Jocs són l’esdeveniment esportiu de l’àrea mediterrània més important dels anys vinents i afronten l’organització com una oportunitat única per enfortir la unió, la pau, la solidaritat i la concòrdia entre els països del Mediterrani. La ciutat es projecta al món mundial.

5. Inversió. La ciutat ha posat 12 milions d’euros (120 euros/habitant) i recupera més de 80 milions en inversions. Quin empresari inverteix un euro i recupera set vegades més? Tot està ja pagat. Els espònsors privats representen el 78 per cent de les inversions realitzades.

6. Llegat. A 16 ciutats s’han fet instal·lacions noves o millores per acollir els Jocs: Altafulla, Barcelona, Calafell, Cambrils, Castelldefels, Constantí, el Morell, el Vendrell, la Pobla de Mafumet, la Selva del Camp, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca. A Tarragona, el cost previst de manteniment pel Patronat municipal de les noves infraestructures és de 90.000 euros/any. Aquest és la primera cosa a resoldre a partir del mes vinent de juliol, aquest és el repte més immediat. Probablement es constituirà una Fundació.

Desitjo a tots una estada molt profitosa en tots els sentits. Benvinguts a la Tarragona capital una altra vegada del món, com ara fa 2.000 anys. Amb els seus colors romans, modernistes, catedralicis, medievals, serrallencs, gastronòmics. La ciutat està oberta a la Mediterrània i al món.