Reaccioni senyor alcalde

Digueu-me estrany. Després de tres anys de fiscalitzar l’organització dels Jocs, de denunciar-ne l’opacitat, d’advertir que serien un fracàs si es feien d’esquena a la gent de Tarragona, d’explicar que les previsions econòmiques eren absolutament delirants, així com el poc interès mediàtic que despertarien... He desitjat que per una immensa carambola els Jocs sortissin bé. Convençut que no serien el motor d’un gran salt endavant per a Tarragona, em conformava amb que la imatge de la nostra ciutat no sortís mal parada. Il·lusió vana. Em dol en l’ànima que Tarragona ompli planes de comentaris pejoratius. Em dolen també les respostes de l’alcalde i de la portaveu del grup socialista negant la realitat, dient coses com que «jamás se habló tanto de Tarragona a nivel mediático» o altres frivolitats. Em dol perquè és de Tarragona de qui es parla i ells, com a representants de tota la ciutat, haurien de mostrar més responsabilitat.

Les fotografies d’estadis buits omplen les portades. Reaccioni, senyor alcalde, doni un cop de timó a la desesperada, com faria un líder de veritat. Retrobis amb tots els ciutadans, els de les entitats, els dels clubs, la gent creativa, la gent que fa que Tarragona sigui dia a dia molt millor que el que ara estan veient des de fora. Faci l’impossible, per salvar el salvable, i no amagui el cap sota l’ala, perquè per més que la seva cort d’aduladors el feliciti, és molt preocupant la imatge que de Tarragona en quedi.

Acosti-s’hi, urgentment, amb la humilitat pròpia de la veritable grandesa, sense por del preu personal que n’hagi de pagar, perquè el nom de Tarragona està molt per sobre de consideracions partidistes i personals.

S’ha equivocat molt, alcalde, donant l’esquena als ciutadans i lliurant la ciutat a l’exaltació dels valors militars. L’estratègia de normalitzar la presència militar és absolutament imposada i no compta amb més suport popular que el d’alguns grups minoritaris. En els darrers mesos hem tingut maniobres de l’exèrcit de terra pels carrers i terrats de Tarragona el passat desembre; el concert militar al Metropol, al maig; l’exhibició aèria; a la inauguració dels Jocs, els paracaigudistes; i d’aquí pocs dies el vaixell de guerra més gran de l’armada espanyola que ve amb el propòsit de «dar el realce que merecen los Juegos del Mediterràneo» segons paraules del ministeri de defensa espanyol.

No es aquesta gent qui tirarà endavant la ciutat, qui la farà més pròspera, més creativa, amb més capacitat d’atracció. Amb mans de qui s’ha posat, senyor Ballesteros? Ha venut la seva ànima al diable i de pas ha volgut vendre la de Tarragona. Tingui un últim gest de dignitat pensant en Tarragona, rectifiqui i assumeixi que el lideratge exigeix valor.