Hi ha gent a qui li regalen corbates, mitjons o una figureta de Lladró. D’altres es lleven un matí i, mentre reguen la planta dels diners, miracle!, apareix un Jaguar. A mi sempre em regalen coses que porten problemes. No em refereixo a una urna o un pot de pintura groga. Em regalen una entrada per a un concert que se suspèn, un mòbil xinès que no funciona a Espanya o un llibre titulat Com treballar a Tarragona amb 50 anys. Per cert, només van poder fer una edició, perquè l’autor va morir als 51.
Així va caure a les meves mans un dron. La dona em va mirar mentre obria el paquet com si dubtés que una joguina fos massa per al meu intel·lecte.
L’any anterior m’havia regalat una Constitució i un Codi Penal, una mica més senzill que l’avionet, i igual d’inservible. Com que sóc com un nen, allò em va portar la felicitat. Al cap de deu minuts d’enlairar el trasto va aparèixer una parella de la Urbana per indicar-me que no podia volar-lo. «A menys de vuit quilòmetres d’un aeroport no es pot». Així que me’n vaig anar a Girona i al primer descampat que vaig veure m’hi vaig posar.
Va aparèixer una parella de la Policia Local de Salt: «Escolti, és que a menys de vuit quilòmetres d’un aeroport... Bla, bla, bla». Tinc un pis a Cornellà, però no puc volar perquè estic al costat del Prat. M’ha passat una cosa pel cap: cremar per Sant Joan als fabricants de drons. Opció B, fondre el plàstic del Cheerson i beure-me’l com Ramón Sampedro, o bombardejar els aeroports. Però per això hauré de parlar abans amb Jiménez Losantos. Ah, no, calla! Tiro cap a Castelló que allà crec que no hi ha aeroport. O sí?