Escola de virtuts

Un filòsof polonès recordava una anècdota de Joan Pau II quan encara era cardenal Wojtyla. Un dia visitava una petita parròquia i va arribar una mica abans de l’hora prevista. Va entrar quan el rector estava fent catequesi. Va preguntar als nens: Sabeu a què he vingut? Un d’ells va aixecar la mà: «Jo sí que ho sé. Per aprendre alguna cosa.» El Cardenal li va donar la raó i va seure al seu costat indicant al sacerdot que continués la catequesi.

Tots podem aprendre d’altres, perquè no hi ha ningú que tingui els coneixements complets o les virtuts màximes.

He recordat l’anècdota enllaçant-la amb un text de sant Francesc d’Assís que va en el mateix sentit: tothom té alguna cosa digne d’admiració i imitació. Animava el sant a contemplar virtuts diverses en els germans: «La fe del germà Bernat, la senzillesa i puresa del germà Lleó, la cortesia del germà Àngel, la presència agradable i el port natural del germà Masseu….»

Les virtuts estan escampades entre les persones. Són –en definició del Catecisme de l’Església catòlica– disposicions habituals i fermes per a fer el bé. Regulen el nostre enteniment i voluntat i ordenen les passions perquè estiguin sotmeses a la raó i la fe. Permeten ser conseqüents amb uns valors que acaben definint la conducta d’una persona en establir una relació de continuïtat entre el que pensa i el que fa.

Les virtuts considerades cardinals són, en l’aspecte humà, prudència, justícia, fortalesa i temprança. No xoquen amb la gràcia divina, sinó que aquesta les purifica i eleva. Alhora, les posa en relació amb les anomenades virtuts teologals –fe, esperança i caritat– que posen als cristians en l’ambient de Déu.

Contemplar la vida virtuosa dels sants, els canonitzats i els anònims, ens ajuda molt a créixer en la virtut a nosaltres mateixos. Són testimonis vius que prediquen amb l’exemple a un món cansat de paraules i àvid de testimonis autèntics.

Les virtuts dels pares han fet molts sants. Recordem el cas de la mare de sant Agustí, els pares de Bernardette, els de Teresa de Lisieux i tants més. La família és la primera escola de virtuts. Per això animo els pares a esmerçar-se en l’educació dels seus fills amb els seu testimoniatge irreemplaçable: ensenyar-los a ser veraços, generosos, agraïts, esforçats, alegres, solidaris… Un món millor comença en aquesta escola de virtuts. Amb els anys les desenvoluparan i amb el temps les transmetran a altres generacions.