Els Jocs dels despropòsits

Aquests dies els ciutadans de Tarragona hem passat vergonya. La vergonya de veure la nostra ciutat contínuament ridiculitzada i criticada en tots els mitjans de comunicació d’aquí i de fora. La vergonya que, tot i haver endarrerit els Jocs un any per a tenir més temps per planificar-ho tot, les pífies han estat tantes i tan variades que Tarragona ha nodrit els programes humorístics de tot el país dia rere dia.

La vergonya de veure un espectacle inaugural que no ens representava en absolut com a ciutat i on el públic semblava meticulosament triat per evitar una xiulada al rei. La vergonya de veure uns Jocs que suposadament defensen la pau, estretament relacionats amb l’exèrcit espanyol, que les darreres setmanes ha fet un desplegament per terra, mar i aire a Tarragona. I finalment, en aquests jocs dels despropòsits, la gran vergonya que l’alcalde Ballesteros surti dient que han estat un èxit d’organització i fent un balanç positiu de tot aquest desastre, ell sí, sense gens de vergonya, sense reconèixer cap responsabilitat i sense acceptar cap crítica.

És cert que hi ha alguns aspectes que han estat extremadament positius. El primer i més important la gran mobilització de voluntaris que hi ha hagut. Milers de persones joves i grans, d’aquí i de fora han dedicat la seva il·lusió, el seu temps i els seus esforços de manera desinteressada per fer que tot tirés endavant. Cal agrair als voluntaris la feinada que han fet, han estat l’ànima dels jocs! Cal recordar també als tècnics del Patronat d’Esports i de l’ajuntament que aquests dies s’han passat els dies, i les nits, treballant per aconseguir que els Jocs anessin el millor possible.

També cal valorar positivament el llegat que els Jocs deixaran a la ciutat, especialment el Palau d’esports Catalunya amb el que la Generalitat ha contribuït al fet que Tarragona disposi d’un equipament esportiu de primer nivell.

No podem però estendre aquest agraïment als gestors dels Jocs, a l’equip de govern amb l’alcalde Ballesteros i el Javier Villamayor al capdavant. El desgavell organitzatiu ha estat evidentment i àmpliament comentat en tots els mitjans del país. Aquests han estat uns Jocs que s’han organitzat sense comptar amb els tarragonins, sense implicar-los, sense motivar-los. Uns Jocs que s’han fet d’esquena a la ciutat. Uns Jocs que han generat un impacte econòmic dubtós, per no dir nul, en els hotels i en els comerços de Tarragona. I uns Jocs que han destrossat completament la previsió d’ingressos previstos per la venda d’entrades, deixant un forat econòmic que caldrà veure qui paga.

Potser peco d’innocent i d’optimista quan penso que l’equip de govern ha de donar informació transparent. Igual d’innocent que era quan esperava per part de l’alcalde una valoració realista dels Jocs i no unes declaracions il·lusòries i que en cap cas connecten amb el que la ciutadania ha percebut. Penso que l’equip de govern ha de tenir la decència d’explicar, de manera ràpida i clara, quins han estat els comptes finals dels jocs, quin forat econòmic ha quedat de les entrades no venudes, per les ampliacions de reserves hoteleres fetes a darrera hora, pel canvi no pressupostat de proveïdors de serveis... Tarragona no es mereix més mentides ni més vergonya. Tarragona es mereix que, d’una vegada per totes, Ballesteros ens digui la veritat.