Aturem la Xenofòbia

Fa dies hi va haver un fet a la ciutat que m’agradaria denunciar aquí per escrit, ja que crec que tots els veïns i veïnes hem d’estar pendents per prevenir que no torni a passar. Va ser vora les 19 h. i uns alumnes a qui dono repàs i el meu germà van anar a jugar a la «plaça de baix» en ple centre de la Part Alta.

Eren uns quatre, vigilats pel germà d’un d’ells. Com han fet des de sempre, van baixar a jugar amb una petita pilota de goma espuma, simplement passant-s’ho bé, sense cap malícia. Però uns minuts més tard, els nois, amb el cor a mil i nerviosos van pujar a la casa... La meva mare i jo, preocupats vam preguntar que els hi havia passat.

Bé, el fet és que van ser increpats per una senyora a crits d’«ens esteu robant», «aquesta plaça l’he pagat jo i no teniu dret a jugar aquí» o «torneu al vostre país amb les vostres ajudes» fent rima amb paraules completament malsonants per a nens d’aquesta edat.

Crec que és indispensable visibilitzar i denunciar aquestes conductes xenòfobes per començar a treballar en com evitar aquests successos en un futur. Cal dir que al barri no és habitual presenciar aquestes conductes, i pot ser que sigui una sola persona, però crec que hem d’aturar a aquesta gent que insulta i increpa a nois i noies que vénen de fora, sobretot aquestes que es fiquen amb els més febles: les nenes i els nens.

Al cap i a la fi ningú és més ni menys. Ningú té dret a cridar ni increpar uns nens ni tampoc fer que aquests pateixin i plorin ficant-se amb el seu origen. I afegeixo, per destacar la ridiculesa dels insults: Aquests nens i nenes van néixer a la província, han viscut sempre al territori, han patit els problemes i les il·lusions de la comarca i han après l’idioma i la cultura de la nostra ciutat... I sí, a part tenen la seva amb unes tradicions espectaculars on estan un mes sense menjar ni beure en ple estiu a les hores del dia o on parlen una llengua que molts de nosaltres ni entenem.

Així que crec que cal visualitzar aquests successos negatius de la ciutat, ja que si no fem res, se’ns n’anirà de les mans i serà massa tard per deixar clar que vinguem d’on vinguem, parlem el que parlem i resem el que resem, tots som tarragonins.