Llaços grocs de dignitat, respecte i llibertat
Regidor d’ERC-MES a l’Ajuntament de Tarragona
Començaré per citar unes paraules meravelloses d’un cartell anònim: «No és el mateix posar un llaç groc que arrancar-lo. No és el mateix protestar que impedir la protesta. No és el mateix defensar les conviccions que voler prohibir-les. No és el mateix defensar la llibertat que reprimir-la. República és llibertat!». A Catalunya s’estan vulnerant drets fonamentals. Hi ha presos polítics perquè la privació de llibertat depèn de les idees polítiques dels acusats i de les de la cúpula de la justícia espanyola.
A Tarragona passa el mateix a petita escala. Jo mateix, amb desenes de companyes i companys, estem essent investigats per manifestar-nos pacíficament el dia que es van produir les vergonyoses detencions dels membres del govern legítim de Catalunya i la presidenta Forcadell. Vivim en una mena d’estat d’excepció en què promoure determinades idees implica assumir la repressió.
Aquesta situació enerva qualsevol persona amb una mínima sensibilitat humana i democràtica, independentista o no. És per això que tantes persones de totes les edats duen llaços grocs a la solapa. Estan denunciant, en el seu àmbit de normalitat quotidiana, que això que passa no és normal. Aprofito per agrair-los el valor i la perseverança. Resistiu, resistiu que guanyarem.
Circula la rucada que les administracions han de ser neutres davant les injustícies més flagrants. A ERC entenem les institucions d’una altra manera. Impregnades de valors com el respecte, el diàleg, la convivència, la llibertat, la democràcia i els drets humans. De neutrals, res. La pregunta no és per què l’Ajuntament de Barcelona té penjat el llaç groc i el lema de “Llibertat presos polítics!” sinó per què l’Ajuntament de Tarragona no el té (més enllà del nostre balcó municipal, s’entén).
Catalunya està patint dues formes de violència. La violència institucional de l’Estat a través de tot el seu entramat policial i judicial i la impunitat dels grups d’extrema dreta. Fa unes setmanes, un tumulto de persones d’estètica franquista agredien els policies locals de la capital catalana i feien enretirar la pancarta del balcó del consistori, en un gest de clara rebel·lió violenta -ara sí-. I aquí no ha passat res.
Aquests comportaments antidemocràtics reben l’aval irresponsable de PP i C’s, que els piquen l’ullet. Passa que els líders polítics que només veuen espanyols són tan cecs a les desigualtats socials com a la rica diversitat social. I ja ens la coneixem aquesta ceguera tan espanyola que no és de dretes ni d’esquerres, perquè el falangisme també la patia. La nostra resposta ha de ser a un altre nivell: la convivència, el benestar i la democràcia.
Al darrer Ple l’alcalde Ballesteros es va negar a donar suport a una moció de la CUP que condemnava aquesta violència amb el pretext que només s’estava posant damunt la taula la violència d’un cantó. És una trista manera d’insinuar que el sobiranisme també ataca les persones i això, com sabeu, és fals. El moviment independentista és pacífic fins i tot en els moments més difícils, i això és quelcom que cal preservar i posar molt en valor. No pot dir el mateix determinat espanyolisme ultra. Siguem honestos, si us plau.
L’Ajuntament de Tarragona ha de defensar i promoure la pau, el respecte, el diàleg, la convivència i la democràcia, amb tolerància zero tant amb la repressió com amb el feixisme. Això implica teixir moltes complicitats entre les forces democràtiques i de progrés per bastir un canvi a la ciutat, una mena de republicanisme d’ampli espectre, obert i plural. Implica intel·ligència, treball, projecte de ciutat i entesa. Hi estem treballant a fons. Som-hi!